[27] El Jardí de les Hespèrides

Us agrada la mitologia grega…? A mi sempre m’ha captivat! De petit ja tenia una predilecció especial per les narratives que desborden imaginació. Si aleshores m’haguessin fet una instantània, segurament sortiria al sofà de casa amb un llibre d’aventures als morros: assegut, estirat, cargolat, del dret, de cap per avall… Però sempre amb un llibre. I somniant truites, evidentment. Així de miop he acabat…!

Un dels relats d’«aventures mitològiques» que vaig conèixer més aviat va ser el dels treballs d’Hèrcules. Els vàrem estudiar a la classe de llengua de 4t o 5è. De tots dotze treballs, en tenia un de preferit: el robatori de les pomes d’or del Jardí de les Hespèrides.

—Heràcles —li mana Euristeu— posa’t en camí i no tornis a casa fins que hagis agafat per a mi les Pomes d’Or.

—Però ningú no sap on és el Jardí de les Hespèrides.

—Això forma part de les teves tasques! Tu pots assabentar-te del lloc on es troba: no en parlem més i vés-te’n sense trigar.

Heràcles, doncs, mira d’investigar on es troba el parc frondós i bellíssim on brillen les pomes d’or: Volta per les contrades més diverses i va a trobar Nereu, la divinitat marina que ho sap gairebé tot. Nereu li assegura que el paradís que busca es troba a l’Àfrica, a Mauritània. Allà són els dominis d’Atlas, el tità que sosté la volta del cel a les seves robustes espatlles. Justament les Hespèrides són filles seves:

—Relleva’m una estona, aguanta la volta celestial, i jo et duré les Pomes d’Or —proposa Atlas a l’heroi.

Quan Atlas torna amb el fruit meravellós, diu a Heràcles:

—Tu continua amb la volta estrellada damunt les espatlles, i jo duré la fruita d’or a Euristeu.

—D’acord —fingeix Heràcles— però deixa’m reposar un xic.

Atlas s’hi avé i dóna les pomes a l’heroi, una estona, li diu, el temps de descansar. Però Heracles, un cop té les pomes plenes de resplendor a les mans, se’n va corrents i el pobre tità torna a quedar sota el pes de l’univers estel·lar. I així el fill d’Alcmena i Zeus porta el tresor al palau de l’exigent Euristeu.

M. Àngels Anglada. Relats de mitologia. Els herois

Ja sabeu que, durant molt de temps —sobretot mentre encara llegíem literatura, i no només continguts d’Internet!—, hem estat molt aficionats a fer conjectures sobre la situació «real» d’alguns llocs mitològics: que si l’Atlàntida, que si Babel i la famosa torre, que si l’Edèn… El Jardí de les Hespèrides no és cap excepció. Gairebé tots els estudiosos coincideixen a situar-lo als límits d’Occident, a les costes de Mauritània, del Sàhara Occidental, del Marroc o, fins i tot, de la península Ibèrica.

Crema de mandarina 2

Però no només la situació d’aquest jardí màgic, ha estat objecte de conjectures. També ho han estat els fruits dels arbres d’Hera: les pomes d’or. Moltes persones han interpretat que aquestes pomes no eren tals. L’or era en realitat el color groc o taronja d’altres fruits: codonys, taronges o, fins i tot, mandarines. (Per entendre els motius que van portar a relacionar l’or amb les taronges o mandarines, només cal llegir una mica sobre l’etimologia dels noms d’aquests fruits en les nostres llengües). Fins aquí, tot és molt bonic. Salvant el fet que la majoria de cítrics són provinents de les zones tropicals d’Àsia (Xina i la Indoxina), i que el comerç i cultiu d’aquests fruits no es va estendre a Occident fins al segle XVI. Això implica, doncs, que no haurien pogut existir en un mite grec.

Però bé… «si non è vero, è ben trovato!». En tot cas, quan jo m’imagino un jardí o un hort frondosos, sempre té arbres fruiters. I, inevitablement, té algun llimoner, taronger o mandariner. Deu ser perquè els cítrics ocupen un lloc privilegiat entre els meus gustos: m’agrada la combinació de dolçor, acidesa i de perfum inconfusible.

Amb la recepta d’avui, una crema de mandarina, continuo la construcció peça a peça del «misteriós» pastís d’aniversari per a la meva mare. És una recepta molt senzilla, per a la qual només us calen —a més d’altres ingredients— 3 peces de fruita, la qual cosa lliga directament amb un altre mite grec, el d’Atalanta. Una connexió màgica, oi? Ja em direu què us sembla!

Crema de mandarina (“Clementine curd”)

Recepta a: http://www.atresquartsdequinze.net/crema-de-mandarina-clementine-curd/ Data de publicació: 17/01/2014
Quantitat: 500 gr (aprox.) Preparació: 20 min

Ingredients

Unitats Mètric Volum Ingredient
3 mandarines (aprox. 150 ml de suc)
1/2 llimona (aprox. 30 ml de suc)
1 c/p de ratlladura de mandarina (sense la part blanca)
1/2 c/p de ratlladura de llimona (sense la part blanca)
175 gr de sucre blanc granulat
2 ous sencers
1 rovell
50 gr de mantega, a trossets
1 full de gelatina (opcional)

Preparació

  1. En un pot per anar al foc, barregeu el suc de les mandarines, de la mitja llimona, la ratlladura de pell de mandarina i de llimona, el sucre i els ous semibatuts.
  2. Poseu-ho a foc mitjà i no pareu de remenar amb les varetes de mà fins que s’espesseixi, apareguin les primeres bombolles i la crema sigui prou espessa perquè la batedora hi deixi solcs (aproximadament 6 minuts). Si teniu un termòmetre a mà, mesureu la temperatura: no hauria de sobrepassar els 82 o 83 °C. Traieu la crema del foc i poseu-la en un bol.
  3. Si voleu que tingui una mica més de consistència, afegiu-hi en calent un full de gelatina hidratada durant 5 minuts en aigua freda i escorreguda.
  4. Remeneu la crema fins que sigui tèbia (uns 45 °C). Afegiu-hi la mantega tallada a trossets tot remenant amb les baretes de mà i, un cop estigui del tot incorporada, passeu la crema pel túrmix durant uns minuts per aconseguir una emulsió fina.
  5. Tapeu la crema amb film de plàstic alimentari en contacte amb la superfície per evitar que es formi un tel. Guardeu-la a la nevera fins a l’hora d’utilitzar-la.
Crema de mandarina 3

USOS

Se me n’acudeixen una bona colla:

  • Podeu menjar aquesta crema a cullerades. És tan bona que us l’acabareu en cinc minuts! O bé servir-la en copes, com a postres de cullera, amb alguna galeta o neula per complementar.
  • Podeu utilitzar-la en lloc de qualsevol altra crema: en un pastís, unes tartaletes, per farcir o untar galetes…
  • Si la crema de llimona serveix per fer una bona mousse, aromatitzar una crema de mantega o preparar un gelat, segurament aquesta també. Proveu-ho i ja m’ho explicareu!

LABORATORI

Variacions

Les receptes de cremes de cítrics gairebé sempre tenen els mateixos ingredients: suc i ratlladura de la pell del cítric, sucre, ous (només rovells o bé sencers) i mantega. Les proporcions dels ingredients poden variar en funció del resultat que vulgueu obtenir en relació amb els següents paràmetres: la dolçor o acidesa, la intensitat de gust, la densitat, la «transparència», etc. Proveu de fer-la una vegada al peu de la lletra i, després, experimenteu!

  • Si us sembla massa embafadora, reduïu la quantitat de sucre.
  • Si no us agrada el punt d’acidesa de la llimona, suprimiu-la. Si, en canvi, us agrada més àcida, useu el suc d’una llimona sencera.
  • Si necessiteu una crema més consistent, teniu dues possibilitats: afegir-hi el full de gelatina o bé augmentar la proporció de mantega. Ara bé… la mantega, evidentment, modifica el gust i la textura de la crema i li resta transparència.

RECURSOS

La recepta

Altres receptes

 

Hi ha 4 comentaris a “[27] El Jardí de les Hespèrides

    • oportell
      oportell el dia

      Doncs queda boníssim, sobretot si les mandarines estan al punt! Amb aquestes proporcions la textura queda molt suau, un punt líquida… perfecta per farcir algun pastisset o per menjar a cullerades! Una abraçada!

  1. Mare meva, Oriol! Què t’ha passat aquest 2014? La inspiració flueix… que bé! Continua així i a veure quin dia deixes caure alguna de les teves dolces creacions per la feina… 🙂

  2. oportell
    oportell el dia

    Núria… No et pots queixar d’inspiració, eh? Que ahir a la tarda vaig arribar a casa amb una gana… no hi havia res de bo per matar el cuquet i el primer que veig (a la pantalla) és el teu pastís de poma! I jo sense poder-lo haver! 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *