Segurament hi ha poques coses que m’agradin més, en el món dels dolços, que la textura d’un bon pastís de formatge. I, en canvi, en faig molt de tant en tant. De fet, ni tan sols recordo l’última vegada que… Llegeix-ne més ›
No estaria malament reprendre les receptes del blog abans de «celebrar» un any sense publicar ni una sola paraula, oi? En general tinc tendència a sentir-me culpable per tot allò que deixo de fer o que, en el fons, penso… Llegeix-ne més ›
El més fàcil hauria estat oblidar-me la Mona i passar pàgina, que ja toca… El temps vola i ja han passat gairebé dos mesos!! Però, sincerament, no ho vull fer! El pastís d’aquesta darrera Pasqua es podria considerar «singular»: no… Llegeix-ne més ›
De vegades em sorprèn que certes persones tinguin gustos tan especials en el menjar. Però aleshores em poso a reflexionar una miqueta sobre mi mateix i penso que, de fet, jo sóc igual o pitjor.
Quan vaig començar a redactar aquesta entrada —que ha quedat abandonada durant gairebé cinc mesos…!—, ja feia força setmanes que havia començat l’èxode massiu de ciutadans sirians. Han passat els dies i, en comptes de resoldre’s, el conflicte encara ha… Llegeix-ne més ›
Si us penseu que l’única persona que renega del préssec en almívar és «El comidista», aneu ben equivocats. «El Comidista» té precursors! Als anys 80, un amic ja se’n burlava: considerava esperpèntic veure «pijames» i semiesferes de préssec amarats de… Llegeix-ne més ›
Us hauríeu imaginat mai que un pastís que porta gairebé quatre-cents grams de dulce de leche pogués ser moderadament dolç? Segurament no! A casa, quan senten aquestes tres paraules juntes, automàticament les cares es transformen i apareixen signes evidents d’embafament.… Llegeix-ne més ›
A casa la gestació de les mones sol ser llarga. Però aquest any a mi se m’ha fet eterna: segurament no us ho creureu, però ha durat prop de dotze mesos… de Pasqua a Pasqua! Esperava amb candeletes el moment… Llegeix-ne més ›
Els francesos en diuen gateaux de voyage (pastissos de viatge). Des que ho vaig saber, no he deixat de preguntar-me per què… No acabo de veure la relació entre un cake i agafar el tren, el cotxe, l’autobús o l’avió… Llegeix-ne més ›
No! «Namelaka» no és cap comtessa russa que despertés passions als balnearis de Baden-Baden durant els llargs estiueigs del segle XIX. Res més lluny de la realitat. És el nom amb què s’ha donat a conèixer una «misteriosa» preparació de… Llegeix-ne més ›
Un blog de cuina sol ser la cara «neta» i bonica de tota una experiència gastronòmica personal polièdrica. És només un dels molts aparadors virtuals possibles, petit —com en el meu cas!— o gran, i mostra una faceta d’aquesta experiència… Llegeix-ne més ›