Qui sóc?

Em dic Oriol, visc a la Catalunya central i sóc aficionat a la pastisseria.

El dia 6 d’octubre de 2012, coincidint amb l’aniversari d’en J. i després de preparar-ne la sortida estelar durant un parell de mesos, enceto «A tres quarts de quinze!».

Per què, «A tres quarts de quinze!»? Doncs perquè durant molt de temps he tingut el brillant costum d’entrar a la cuina —tant per preparar un àpat com unes postres elaborades— quan la gana ja em feia córrer o poc abans de presentar-me a una cita gastronòmica. I sovint ja eren tres quarts de quinze!

Per què, un blog més, si ja n’hi ha tants i de tan ben fets? Doncs, perquè un blog és un mitjà d’expressió personal. «A tres quarts de quinze!» pretén girar a l’entorn de la cuina dolça, però a més d’aquest tema central, també vol tocar directament o d’esquitllada altres aspectes que m’ocupen i em preocupen:

  • La memòria: cada vegada més a l’hora de fer pastissos busco receptes d’ací i d’allà. Retallo, enganxo, sumo, resto i, finalment, faig…! D’entrada ho tinc tot molt clar. Però sovint, quan han passat unes hores, uns dies o unes setmanes —i ja no diguem, uns anys!— em costa recordar les fonts, els ingredients i les proporcions de la recepta final. Penso que aquest blog m’ajudarà a ordenar-me: m’obligarà a anotar-me les coses «religiosament» i em permetrà deixar-ne constància.
  • La llengua: és la meva professió. M’ocupa. I em preocupa que es valori tan poc. Per això, amb el blog trio unes opcions molt personals, ni més bones ni més dolentes: 1) escriure en català, malgrat que això em resti lectors —però bé… tampoc no compto tenir-ne mai més de 10—; 2) procurar escriure bé: sense faltes —aviseu-me quan en trobeu, que sempre se n’escapen— i amb ordre i concert; i, 3) fer difusió de receptes i blogs en altres llengües, encara que siguin minoritàries o llunyanes.
  • Les tecnologies: en J. i jo vam tenir el primer ordinador a principis dels anys 80, un Commodore 64. Vam començar a programar en basic ben aviat i, des d’aleshores, no hem deixat de tenir un punt friki. A mi sempre m’han agradat l’entorn i les eines web, i els blogs no són cap excepció. Prefereixo les interfícies netes, clares, plenes de contingut —ja sigui textual o gràfic—. I em fa nosa la publicitat intrusiva, que no em deixa veure allò que realment m’interessa.
  • L’aprenentatge: necessito millorar moltes coses. Deixar de publicar receptes perquè no m’han sortit prou bé. Repetir-les amb més calma fins que el resultat sigui digne. Experimentar i anar «omplint la motxilla» amb coneixements nous. I voldria compartir aquest aprenentatge per aplanar el camí a altres persones…

Així, doncs, què hi trobareu a «A tres quarts de quinze!»? Evidentment, coses que m’agraden! I en general m’agrada la sobrietat: els pastissos i plats dolços que, independentment del nivell de dificultat d’elaboració, tenen un aspecte senzill i elegant, sense artificis. M’agraden la xocolata, els fruits secs, les herbes aromàtiques, la fruita àcida… No m’agraden la mel ni els fruits empalagosos. M’agraden les postres fresques. No m’agraden les decoracions excessives ni els productes la funció dels quals només és decorativa. M’agrada regalar dolços. No m’agrada que ens deixem emportar massa per les modes —i, en pastisseria, també n’hi ha!—.

Intentaré publicar receptes regularment. Però sóc incapaç de seguir el ritme d’una o més receptes per setmana d’altres bloguers! No sóc tan productiu. I sóc una mica primmirat amb allò que faig i com ho faig. Amb el temps, procuraré anar millorant la qualitat de les entrades, sobretot, de les fotos i de l’execució de les receptes. Espero que gaudiu del camí conjunt!

Hi ha 10 comentaris a “Qui sóc?

  1. Hola Oriol!
    he trobat el teu blog per casualitat, buscant receptes franceses per una activitat. M’ha fet molta gràcia el punt de la llengua, i just és el mateix que jo vaig pensar quan vaig decidir-me a obrir el meu, si una cosa tenia clara és que havia de ser en català.
    Així que ja tens una lectora més!!

    • oportell
      oportell el dia

      Eva,
      Moltes gràcies pel comentari! Quan tingui un moment també passaré pel teu blog a fer-hi una ullada i m’hi subscriuré.
      La tria de la llengua, tal com dic més amunt, és per raons òbvies: és la que porto més endins. Malgrat tot, com que les llengües m’interessen en general, mai no descarto fer visites a «altres territoris». Sovint les mateixes receptes (o bé les persones amb qui relaciono aquestes receptes o bé les cultures de les quals provenen) inevitablement m’hi porten. Però això és justament una de les coses que m’apassionen: que la cuina (i la pastisseria) tenen molts vessants.
      Si mai tens ganes de compartir alguna recepta, en busques alguna que no trobes, etc., ja saps on sóc.
      Una abraçada!

  2. Hola!!!!, gracies per el teu comentari al “panadons” del blog, m’alegro de coneixer el teu web, i ja estic per aqui, veient les teves recepttes, gracias!
    Silvia

  3. T’he descobert d’una forma enrevessada potser, a travès d’un professor del CETT i d’instagram. M’he vist impolsada a escriure dons al llegir m’he vist reflexada d’alguna manera com a friki tecnològica autodidacta, amant dels postres no-empalagossos i amb la enveja de una ex-blogger que no ho va tenir tant clar com tu i va acabar cremada. No segueixo blocs, però seràs una excepció. Gràcies!

    • Oriol
      Oriol el dia

      Eli… Mil gràcies per escriure i subscriure’t al blog. Jo sóc completament autodidacta, però apassionat per la pastisseria, la tecnologia i la fotografia. O sigui que tenim prou coses en comú. Estem en contacte!

      Una abraçada!

    • Oriol
      Oriol el dia

      Xènia, me n’alegro molt, que t’agradi! Intento posar-hi tots els sentits, per això publico poquet: cada vegada reflexiono més sobre què publico… i com que sempre hi ha història al darrere del “plat”, tardo força a escriure.
      Petons!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *