[31] Tres en un

Avui us presento la recepta més senzilla i ràpida del blog.

Fa molts any, cap allà al 2002 o 2003, en Jordi i la Maren em van regalar un llibre de pastissos frescos: Kühlschranktorten die aus der Kälte kommen. El món de l'edició en alemany és immens, més influent del que ens podríem arribar a imaginar mai. Té al darrere un mercat de més de 100 milions de lectors —que no és poc!— i, com que els alemanys són gent pràctica, quan es tracta d'escriure llibres formatius al voltant de qualsevol afició no tenen competidors. Només us cal veure quina quantitat de llibres de cuina i de pastisseria es tradueixen d'aquesta llengua, massa sovint, ràpid i malament.

Al llibre de què us parlo, de seguida em va cridar l'atenció una recepta: un «pastís caribeny de pinya i coco». D'entrada dubto que aquest pastís sigui originari del Carib i que no sigui una aplicació «a la germànica» d'aquests dos fruits tropicals. Però bé...! Si el resultat final és bo, per què no?

En aquesta recepta em va agradar especialment una cosa: la base, feta amb xocolata i coco torrat. Fins aleshores estava acostumat a fer pastissos amb bases cuites. Aquesta, en canvi, no necessitava més cocció que la torrefacció del coco a la paella.

Vaig provar-lo de seguida i he de confessar que, de bones a primeres, no em va acabar de convèncer. Bé... això no és del tot cert! En realitat, el gust i la textura de la part més cremosa del pastís em van encantar. El que justament no feia honor a les expectatives era la base, i ara us explicaré el perquè.

Quan llegeixo una recepta em resulta gairebé inevitable processar-la mentalment: comparar-la amb allò que recordo de la resta de receptes que he preparat, intentar analitzar si les proporcions són equilibrades, veure si hi ha algun ingredient que no m'agradi especialment o bé que prefereixi substituir per un altre, etc. En aquest cas no vaig reaccionar de seguida. Vaig passar a l'acció: vaig pesar el coco i la xocolata, els vaig deixar al damunt del taulell i, en veure'ls, vaig pensar que la quantitat de xocolata era mínima, que no seria suficient per aglutinar una proporció tan elevada de coco. N'hi vaig afegir més. No poca... Molta més! Vaig preparar la base, la vaig posar a la nevera i em vaig quedar tan ample.

La sorpresa va venir a l'hora de servir el pastís. A taula vaig haver de fer tanta força per tallar la base que, sense exagerar, em van quedar les marques del ganivet a les mans. I les altres vegades que vaig decidir repetir el pastís fresc de pinya i coco, tres quarts del mateix! Fins que un dia vaig fer l'exercici de pensar per quins set sous la base quedava tan dura, cosa que hauria d'haver fet ja el primer dia.

La resposta és ben simple: quan està ben temperada i en les condicions ideals, la xocolata és una substància dura. En la recepta d'aquesta base per a pastissos només s'usa com a «ciment», no com a ingredient principal. Per tant, només cal que n'hi hagi la quantitat mínima necessària per aglutinar el coco. Si se n'augmenta la proporció, obtenim un producte amb la duresa característica de la xocolata, una solidesa excessiva per a la base d'un pastís, sobretot si té un cert gruix.

Fa unes setmanes vaig fer un pastís fresc. No era de pinya i coco, però vaig decidir rescatar aquesta base i canviar-ne un sol ingredient: la xocolata negra per xocolata blanca. Al final, me'n va sobrar i vaig preparar un parell de galetes amb l'ajut d'un cercle d'emplatar que, menjades totes soles, van resultar ser ben bones...! Tenien tot el gust del coco torrat i la dolçor (no excessiva) de la xocolata blanca. Més tard se'm va acudir que, com que aquesta mescla es pot manipular fàcilment, també se'n podien fer «roques».

La recepta d'avui, doncs, us permet obtenir tres productes diferents amb tan sols dos ingredients: galetes, roques i una base per a pastissos. Les proporcions ideals són d'una part de coco per tres quartes parts del seu pes en xocolata. Per tant, no espereu trobar-hi un gust massa axocolatat. Ara bé... si sou addictes a l'«or negre», vosaltres mateixos! Faré veure que no me n'assabento... En tot cas, més avall jo mateix us faig algunes propostes per variar la recepta. Que en disfruteu!

Galetes de coco torrat i xocolata blanca / Roques de coco torrat i xocolata blanca / Base de xocolata blanca i coco torrat (per a pastissos)

Imprimeix

Recepta a: [post_url] Data de publicació: [post_date]

Racions: 15 galetes (⌀ 6 cm) / 20 roques petites / 1 base (⌀ 22 cm) Preparació: 20 minuts

Ingredients

Unitats Mètric Volum Ingredient

100 gr de coco ratllat

75 gr de xocolata blanca

Preparació

1. Poseu una paella al foc. Quan sigui ben calenta, tireu-hi el coco ratllat i, remenant contínuament amb una espàtula de fusta o de silicona, torreu el coco fins que agafi un color ben daurat, sense deixar que es cremi massa. Traieu-lo de la paella i deixeu-lo refredar.
2. Talleu la xocolata blanca a bocins ben petits. Poseu-la en un bol i foneu-la al bany Maria.
3. Barregeu tots dos ingredients amb una espàtula, de manera que el coco quedi ben impregnat de xocolata. Si cal, netegeu l'espàtula amb el revers d'un ganivet per aprofitar tota la xocolata que hi quedi enganxada.
4. Passeu ràpidament a formar les galetes, roques o la base del pastís.

Per fer galetes:

Teniu diferents alternatives:

1. Utilitzeu un cercle d'emplatar petit, d'uns 4 o 5 cm de diàmetre (el meu era de 6 cm):
   Poseu el cercle al damunt d'una safata amb paper parafinat. Introduïu-hi la quantitat necessària de coco amb xocolata (una cullerada sopera i una mica més) perquè en cobreixi el fons (uns 5 mm d'alçada). Comprimiu-ho lleugerament i alliseu-ne la superfície. Repetiu l'operació tantes vegades com sigui necessari per acabar la massa. Deseu la safata a la nevera.
2. Utilitzeu un motlle de silicona per a florentins (cavitats rodones poc fondes) o financiers (cavitats rectangulars poc fondes):
   Ompliu les cavitats amb la barreja de xocolata i coco. Deseu el motlle a la nevera perquè la xocolata s'endureixi.
3. Formeu les galetes a mà:
   Amb l'ajuda d'una cullereta, feu formes rodones o rectangulars al damunt d'un paper parafinat i alliseu-les. Poseu-les a la nevera perquè es prengui la xocolata.

Per fer «roques»:

1. Prepareu una safata plana amb paper parafinat. Amb l'ajuda d'una cullera (i, si cal, dels dits), formeu roques petites de forma cònica, similars als panellets de coco.
2. Poseu la safata a la nevera i deixeu que la xocolata s'endureixi.

Per fer una base per a pastissos freds:

1. Agafeu una safata ben plana. Recobriu-la amb un full de paper parafinat. Poseu-hi un cercle per a pastissos d'entre 20 i 22 cm de diàmetre.
2. Aboqueu la barreja de coco i xocolata a dins del cercle i, amb els dits, repartiu-la bé de manera que obtingueu una capa uniforme d'uns 5 mm d'alçada.
3. Poseu la safata a la nevera i deixeu que la xocolata s'endureixi. Podeu utilitzar aquesta base per a qualsevol pastís fresc, que no vagi al forn.

També et poden interessar:

[08] «La torta di Francesco» [11] Una explosió de gustos, textures i sensacions [10] Detalls casuals [21] Migracions i tradicions gastronòmiques