De vegades el subconscient ens juga males passades. Però de vegades també ens en juga de bones! El divendres 26 d’abril era l’aniversari d’en F. Feia 30 anys. Si hi reflexiono, fins fa quinze dies amb en F. només havíem… Llegeix-ne més ›
La setmana passada era l’aniversari d’en G. En G. és tremendament llaminer. No sabria dir si més o menys que jo mateix, perquè sens dubte en la projecció dels gustos d’una persona hi influeix molt més la manera d’expressar-los, que… Llegeix-ne més ›
Fa unes setmanes vam anar amb l’A., la P. i la R. a fer una passejada pel Montseny. Mentre parlàvem, l’A. em va comentar que aquell mateix dia era l’aniversari d’en Francesco. Com que en Francesco tenia pensat venir dels… Llegeix-ne més ›
No em passa mai pel cap mitificar persones: si alguna vegada m’ha costat dirigir-me a algú, és més per timidesa que per la posició o importància que pugui tenir dins de la societat. Al cap i a la fi tots… Llegeix-ne més ›
El 8 d’abril de 2007 la meva afició a fer pastissos em va convertir extraoficialment en padrí de l’Emma. Ningú no m’ho havia demanat, però l’Emma ja tenia més d’un any, jo ja en tenia més de 30 i semblava… Llegeix-ne més ›
Preparé y hice mis primeros alfajores de maicena hace aproximadamente ocho años. Nunca antes los había visto. ¡Ni siquiera había escuchado hablar de ellos! Pero poco a poco empezaron a invadir terreno. Primero a través de pequeñas «historias de transmisión… Llegeix-ne més ›
Vaig fer i tastar els primers alfajores de maicena fa aproximadament vuit anys. No n’havia vist mai. Ni tan sols n’havia sentit a parlar! Però poc a poc van començar a envair terreny. Primer a través de petites “històries de… Llegeix-ne més ›
És difícil rebutjar una invitació per anar a París. Feia mesos que volíem fer una visita a la Véronique i, per una cosa o per l’altra, no ens n’acabàvem de sortir. Just abans d’acabar l’any 2011, finalment vam trobar bitllets… Llegeix-ne més ›
Una de les receptes dolces que més ens agradaven a casa era la de la confitura de llimona… No en fèiem gaire sovint, però cada vegada que rescatàvem la recepta, hi havia dos ingredients que com a mínim ens deixaven… Llegeix-ne més ›
Cada any quan arriben aquestes dates en Germán em porta un carregament de figues —a mi no m’han agradat mai i, com que és una fruita tan delicada, inevitablement se’n fan malbé moltes—. Però millor a casa que a l’arbre,… Llegeix-ne més ›
Fa quinze dies l’Alicia va tornar d’un viatge a Argentina i Uruguai. Poc després d’arribar, vam quedar per veure’ns, atipar-nos de pizza i posar-nos al dia. Ens va portar “ticholos” i, en donar-nos-els, no va faltar temps perquè ella i… Llegeix-ne més ›