Hi ha circumstàncies, moments i fets que marquen un abans i un després. Com a reboster aficionat i llaminer declarat el món dels pans dolços i de les masses llevades sempre m’havia atret, però, si us sóc sincer, em feia… Llegeix-ne més ›
Hay circunstancias, momentos y hechos que marcan un antes y un después. Como repostero aficionado y goloso declarado, el mundo de los panes dulces y de las masas levadas siempre me había atraído, pero, si te soy sincero, le tenía… Llegeix-ne més ›
A estas alturas cualquier padrino decente debería tener la cabeza llena de Monas y de huevos de chocolate. Pero siempre he sido un padrino atípico, empezando por el hecho de haverme asignado este rol a mi mismo sin haberlo consultado… Llegeix-ne més ›
A aquestes altures qualsevol padrí decent hauria de tenir el cap ple de mones i d’ous de xocolata. Però sempre he estat un padrí atípic, començant pel fet d’haver-me assignat aquest rol a mi mateix sense consultar-ho a la part… Llegeix-ne més ›
De vegades tinc petits deliris. No… no són de grandesa! Simplement: la imaginació va per davant dels fets. I visualitzo coses que algunes vegades (poques!) es converteixen en realitat i altres vegades (més sovint!) es queden en mer projecte.
A veces tengo pequeños delirios. No… ¡no son de grandeza! Simplemente: la imaginación va por delante de los hechos. Y visualizo cosas que algunas veces (¡pocas!) se convierten en realidad y otras veces (¡más a menudo!) se quedan en mero… Llegeix-ne més ›
Últimamente parece que pase por una segunda adolescencia. ¡No! No es que esté especialmente alocado. De hecho, diría que no lo estuve mucho ni siquiera durante la «primera adolescencia». Pero, sin embargo, quemo etapas de repostería a una velocidad de… Llegeix-ne més ›
Últimament sembla que passi per una segona adolescència. No! No és que estigui especialment eixelebrat. De fet, diria que no ho vaig estar gaire ni tan sols durant la «primera adolescència». Però, en canvi, cremo etapes rebosteres a una velocitat… Llegeix-ne més ›
Lo más fácil hubiera sido olvidarme de la Mona y pasar página, que ya toca… El tiempo vuela y ¡¡ya han pasado casi dos meses!! Pero, sinceramente, ¡no quiero hacerlo! La tarta de esta última Pascua podría considerarse «singular»: no… Llegeix-ne més ›
El més fàcil hauria estat oblidar-me la Mona i passar pàgina, que ja toca… El temps vola i ja han passat gairebé dos mesos!! Però, sincerament, no ho vull fer! El pastís d’aquesta darrera Pasqua es podria considerar «singular»: no… Llegeix-ne més ›
En general vivo bastante al día. Aunque reconozco que también he tenido siempre un puntito nostálgico. Debe ser la omnipresente y malvada conciencia de las propias limitaciones, que a veces nos hace anhelar cosas —no siempre materiales, y generalmente del… Llegeix-ne més ›