Quan era petit la nostra relació amb el menjar era molt diferent de la que tenim ara. Menjàvem bàsicament per alimentar-nos, per créixer… El plaer de la degustació estava reservat a la gent adinerada. A casa, com possiblement a la… Llegeix-ne més ›
M’agrada l’«humor àcid», amb un to lleugerament sarcàstic: m’agrada perquè és un humor intel·ligent, que diu moltes coses en poques paraules. Algunes vegades seguidors del blog —pocs!—, amics —pocs amics; d’aquests pocs, molts lectors del blog; que deixen pocs comentaris!—… Llegeix-ne més ›
Quan vaig començar l’aventura d’A tres quarts de quinze «encara no havia perdut la innocència»! Enteneu-me… Mai m’hauria imaginat que el món dels blogs gastronòmics fos tan poblat i productiu! I això que accedeixo a Internet des de mitjan anys… Llegeix-ne més ›
Darrerament estem tots tan connectats, rebem tanta informació —sobretot de les cultures riques i dominants que tenen possibilitat d’exposar-se al món amb força a través d’Internet— que és gairebé impossible no incorporar costums i tradicions foranes amb tota l’alegria del… Llegeix-ne més ›
Tot i que la vida generalment ens porta per un sol sender i fins i tot ens fa creure que no hauríem pogut seguir cap altra via, de vegades tinc la sensació que el destí només depèn de petites decisions… Llegeix-ne més ›
Fins fa pocs anys a casa nostra la família dels làctics i derivats encara era força minsa: no ens treien dels iogurts naturals, iogurts aromatitzats o iogurts amb trossets de fruita —tots ells de llet de vaca—, dels flams de… Llegeix-ne més ›
Sense adonar-nos-en les persones tendim a funcionar per inèrcia. Per això de tant en tant és aconsellable estirar la palanca del fre i, un cop aturats, observar objectivament allò que fem, si ho fem de la manera més adequada i… Llegeix-ne més ›
Si no em falla la memòria i me’n descuido alguna, hi ha tres receptes que a casa hem repetit fins a la sacietat. En primer lloc, el pastís de llimona al whisky, un pastís que a hores d’ara a mi… Llegeix-ne més ›
La setmana passada era l’aniversari d’en G. En G. és tremendament llaminer. No sabria dir si més o menys que jo mateix, perquè sens dubte en la projecció dels gustos d’una persona hi influeix molt més la manera d’expressar-los, que… Llegeix-ne més ›
Vaig fer i tastar els primers alfajores de maicena fa aproximadament vuit anys. No n’havia vist mai. Ni tan sols n’havia sentit a parlar! Però poc a poc van començar a envair terreny. Primer a través de petites “històries de… Llegeix-ne més ›
És difícil rebutjar una invitació per anar a París. Feia mesos que volíem fer una visita a la Véronique i, per una cosa o per l’altra, no ens n’acabàvem de sortir. Just abans d’acabar l’any 2011, finalment vam trobar bitllets… Llegeix-ne més ›