[47] Revelacions

4

Hi ha dies en què, simplement, tenim revelacions. Albirem de passada una imatge borrosa i de sobte se’ns encén la bombeta, veiem imatges que van més enllà de la realitat o, fins i tot, creem tot un món de fantasia.

Des de fa unes setmanes la xarxa «vessa» de receptes de tardor. Moltes d’elles s’elaboren amb productes ben habituals a casa nostra —com per exemple les castanyes, els moniatos, la carabassa o bé els codonys—, però, pel meu gust, recorren massa sovint a tradicions foranes (en aquest cas, nord-americanes). Sembla que en gastronomia tampoc siguem «profetes a la nostra terra»: idealitzem tot allò que ve de fora i menystenim les receptes de casa. Jo sóc partidari de sumar propostes, no de substituir-ne unes per les altres, perquè en la varietat també hi ha riquesa. Així, doncs, podem considerar les especialitats d’altres països noves i atractives, però les nostres són d’una qualitat indiscutible. No endebades han perdurat al llarg dels segles i en moltes ocasions encara ens guarden alguna sorpresa.

Codonyat de poma 1 Codonyat de poma 2

Avui combino dos elements típics i tòpics, però no per això menys bons: el codonyat i les pomes! De petit menjava codonyat un dia per setmana a l’escola, per berenar. Els anys 70 ja començaven a ser temps de producció massiva d’aliments —per atipar la generació del «baby boom», oi?— i les confitures de tall, com tants altres productes, no s’escapaven de les cadenes de fabricació. D’aquells temps recordo especialment la confitura de tres colors. I, mentre la recordo, penso que a les nenes i nens d’aleshores ens semblava una acompanyament excepcional per al pa. Però, vist de lluny —i ben mirat!—, aquella confitura no deixava de ser una massa gelatinosa extremadament embafadora i de gust indefinit. A mi no m’agradava gaire. Fins que la mare va començar a fer-ne a casa i el codonyat va deixar de tenir gust de gos com fuig per passar a tenir gust de codony.

Codonyat de poma 3

De «codonyat de poma» no n’havia menjat mai. En realitat, el mer nom d’aquest producte m’hauria espantat: té un punt de ridícul, no? Per definició el codonyat hauria de ser de codony i de res més que codony! Però les coses no són tan senzilles…! Què passa si per fer una confitura seguim fil per randa el mateix procediment que per al codonyat? I si el producte final és gairebé idèntic, excepte pel color més clar, per la consistència més suau i pel gust de poma? Deixa de ser codonyat i passa a ser confitura? En el meu «microcosmos», no: la confitura és més líquida i té trossets de fruita. Permeteu-me, doncs, que assimili un producte amb l’altre, parli de «codonyat de poma» i em quedi tan ample!

Abans de Tots Sants passejant casualment per Directo al paladar vaig veure una recepta semblant a la d’avui. La imatge em va deixar petrificat! En primer lloc, per la qualitat de la fotografia… però també, i altra vegada, perquè no se m’havia acudit mai fer codonyat de poma. De seguida em va agradar la idea i, en els dies que corrien, em va suggerir immediatament aplicacions ben diverses! Però no us enganyo: per variar, també vaig pensar que n’havia de modificar la recepta i adaptar-la als meus hàbits, costums i gustos.

D’aquella recepta original n’he mantingut pràcticament tots els ingredients: la poma i el sucre —en les mateixes proporcions—, l’aigua i el suc de cítric. Sabeu que m’agraden els fruits més aviat àcids… Per això m’he decantat per una varietat de pomes Granny Smith petites i ecològiques i he substituït el suc de llimona per suc de llima, que dóna a la «confitura» un aroma diferent. En canvi, per al procediment d’elaboració he preferit seguir alguns consells de Christine Ferber, alguns dels quals ja recullo en una altra entrada. Digueu-me fanfarró, però el resultat és excepcional, més fi i subtil que altres «codonyats» que he tastat. Us animo a provar-ne la recepta, a tastar-lo i a combinar-lo de la manera més imaginativa que se us acudeixi…!

Per cert… Si us agrada el codonyat, amb què el soleu menjar?

«Codonyat» de poma

Recepta a: http://www.atresquartsdequinze.net/codonyat-de-poma/ Data de publicació: 11/12/2014
Temps total: 1,5 hores

Ingredients

Unitats Mètric Volum Ingredient
1 kg de pomes Granny Smith ecològiques netes (pelades i sense els cors)
700 gr de sucre blanc granulat
2 llimes
50 gr d’aigua mineral

Preparació

  1. Renteu, peleu i traieu el cor de les pomes. Deixeu-ne un parell amb pela (si són grans, només una) per augmentar la quantitat de pectina de la confitura.
  2. Talleu-les a trossets, tal com talleu les patates per a una truita, poseu-les en un bol gran i regueu-les amb el suc d’una llima a mesura que les aneu tallant per evitar que s’oxidin. (Jo poso el suc de la llima a dins del bol i, a mesura que hi tiro les pomes, les vaig barrejant perquè quedin ben impregnades.)
  3. Amb un ganivet de pelar patates, retireu la pell de l’altra llima, traieu-li la part blanca i afegiu la pell a les pomes.
  4. Cobriu les pomes amb el sucre i regueu-les amb la mescla del suc de la segona llima i l’aigua.
  5. Tapeu-ho i deixeu-ho reposar tota una nit en un lloc fresc o a la nevera.
  6. L’endemà poseu-ho a foc fluix en una olla alta i feu que arrenqui el bull. Deixeu que bulli entre 45 minuts i una hora. Al cap d’un quart d’hora retireu la pell de la llima. Remeneu-ho de tant en tant, cap al final, més, perquè no s’enganxi.
  7. Un cop cuita la poma, tritureu-la amb el minipimer fins que obtingueu un puré fi. Sabreu que la confitura està a punt quan la cullera de remenar s’aguanti sola en la preparació.
  8. Poseu el «codonyat» en envasos que aguantin la calor untats lleugerament amb un oli de gust neutre, deixeu-lo refredar, tapeu-lo i deseu-lo a la nevera. També el podeu congelar.
Codonyat de poma 4

QUÈ ÉS…?

El codonyat és una confitura elaborada amb polpa de codony. És originari de la Península Ibèrica —també n’hi ha variants a Itàlia, França, Grècia i Turquia—, on s’estengué durant la Baixa edat mitjana gràcies a l’abundant ús que en feia la cuina sefardita. Generalment s’obté en coure la fruita amb el mateix pes de sucre durant aproximadament una hora. Aquesta mescla es tritura i s’aboca a un motlle alt rectangular. En refredar-se la confitura pren una consistència sòlida-pastosa i forma de bloc que es pot tallar fàcilment amb un ganivet.

El codonyat s’utilitza per acompanyar diferents menges dolces i salades: galetes, panellets, pastissos, formatge… Actualment està força estès, també, a Amèrica Llatina.

Per saber-ne més, consulteu les pàgines de la Wikipedia (CA, ES, EN, DE, FR, PT…).

LABORATORI

Variacions

La fruita

És una obvietat… però si no heu fet mai codonyat, potser primer podeu provar de fer l’«original», de codony. O combinar codony i poma. O codony i una altra fruita. O poma i una altra fruita…

Només cal que tingueu en compte una cosa: tant els codonys com les pomes són molt rics en pectina. I és justament això el que permet elaborar confitures «de tall». Si els combineu amb altres fruites, procureu que la proporció de codony o poma sigui alta. Si no, coeu la confitura amb les llavors i pells de les fruites embolicats en un farcellet de roba. O afegiu-hi pectina de poma.

Els aromes

Podeu substituir la llima i afegir a la confitura pells d’altres cítrics durant la cocció.

Si us agraden les confitures molt aromàtiques, afegiu-hi una punteta de canyella, vainilla, clau o bé alguna altra espècia que us agradi. Intenteu que la combinació sigui suau i equilibrada.

RECURSOS

La recepta

El codonyat de poma d’avui està basat en una recepta que trobareu a:

 

Hi ha 4 comentaris a “[47] Revelacions

  1. No n’he menjat mai, de codony de poma, però sens dubte és una recepta a tenir en compte. M’imagino que té una textura més fina i sens dubte deliciosa!! un petó!

  2. Francesc Morfulleda el dia

    És una autèntica delícia llegir els teus comentaris, de la primera a la darrera lletra. Jo, com tu, també recordo el berenar de codonyat i com, tot d’una, una confitura de tres colors va substituir, els dijous, el berenar de l’escola. Per cert, a les meves terres gironines, he descobert un all-i-oli amb codonyat. No podria substituir-lo per res més. Bon profit!

    • Oriol
      Oriol el dia

      Francesc, la meva memòria no és tan precisa… No hauria sabut dir-te si dijous tocava confitura de tres colors, pa amb xocolata o amb mantega i sucre…! Però la imatge és present, oi?
      Per cert… Ara m’ha vingut al cap un pastís que preparava la teva mare. Fa temps que no el faig, però encara en conservo la recepta i algun dia caurà!
      Una abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *