[14] La recerca de la simplicitat

Sense adonar-nos-en les persones tendim a funcionar per inèrcia. Per això de tant en tant és aconsellable estirar la palanca del fre i, un cop aturats, observar objectivament allò que fem, si ho fem de la manera més adequada i si els resultats responen a les expectatives que ens havíem plantejat.

Un any de blog no és gaire, però és suficient per adonar-me que he escrit poques entrades. Admiro profundament la gent pràctica: que cuina, fotografia i escriu amb desimboltura i sense embuts. I que, a més a més, obtén bon resultats, la qual cosa en l’entorn dels blogs gastronòmics significa principalment aconseguir captar l’atenció dels lectors, ja sigui per l’actractiu d’un plat, per la bellesa de les imatges o bé per la seducció de les paraules.

Jo sóc indecís per triar les receptes, la fotografia em fa respecte i sóc lent per escriure. Per això, encara que no sigui cap d’any, coincidint amb aquest primer aniversari ha arribat l’hora de plantejar-me alguns bons propòsits:

El primer fa referència a la tria de receptes: si vull que algú les llegeixi i s’animi a recrear-ne alguna, com a mínim de tant en tant he d’incloure al blog plats fàcils de fer. A mi mateix m’anirà bé per tenir «asos a la màniga», o sigui, un recull de dolços que pugui improvisar en cas de necessitat.

El segon propòsit fa referència a la fotografia. Quan m’analitzo a mi mateix com a lector de blogs, m’adono que malauradament les imatges són decisives per decidir si llegeixo una recepta. Busco fotografies ben fetes, atractives, que em diguin a primer cop d’ull si un plat respon als meus gustos o no. I, en canvi, de totes les feines que faig a «A tres quarts de quinze», fotografiar és el que em suposa més esforç: em costa trobar el moment d’agafar la màquina, perquè generalment cuino dolços per regalar o per menjar a curt termini, els acabo a última hora i no sempre les condicions de llum són idònies; també em costa tota la part tècnica i creativa: trobar bons angles, una bona composició, elements secundaris que donin un toc personal i viu a les imatges… Intueixo que la solució passa per l’observació d’altres fotografies i per una pràctica més constant.

Arròs amb llet 3

Finalment, el tercer propòsit fa referència als textos. En aquest aspecte l’objectiu és clar: he d’aprendre a ser més pràctic i simple.

Dit tot això, avui presento una recepta que respon una mica a aquesta necessitat de simplificar les coses: l’arròs amb llet. És relativament ràpid de fer i sol tenir èxit. Per a mi només té un sol problema: que no m’agrada! De petit no n’havia menjat mai i després tampoc no m’hi he acabat d’acostumar. Però això no treu que m’agradi fer-ne per als altres.

A l’A. i en G. els vaig donar dues opcions de postres ràpides per triar: crema cremada o arròs amb llet. De seguida ho van tenir clar! L’arròs amb llet els va fer brillar els ulls. I això no té preu!

Arròs amb llet

Recepta a: http://www.atresquartsdequinze.net/arros-amb-llet/ Data de publicació: 07/10/2013

Ingredients

Per al caramel líquid:

Unitats Mètric Volum Ingredient
200 gr de sucre blanc granulat
200 ml d’aigua mineral

Per a l’arròs amb llet:

Unitats Mètric Volum Ingredient
140 gr d’arròs bomba
500 ml de llet sencera, preferentment fresca
200 ml de nata líquida (35% de greix)
120 gr de sucre blanc granulat
la pell d’una llimona (sense la part blanca)

Preparació

Per al caramel líquid:

  1. Peseu 200 gr de sucre i mesureu 200 ml d’aigua mineral.
  2. Poseu el sucre en un pot petit al foc. Deixeu-lo fondre fins que el caramel tingui un color ambre fosc, sense deixar-lo cremar massa. Si cristal·litza, no passa res.
  3. Anant amb molt de compte amb els esquitxos, tireu l’aigua a dins del pot. Remeneu amb una cullera de fusta fins que el caramel estigui ben dissolt.
  4. Deixeu-ho bullir durant deu minuts i, finalment, traieu-ho del foc.
  5. Si voleu, cobriu ja el fons de sis motlles de ceràmica o vidre d’entre 150 i 200 ml de capacitat. Un cop fred, reserveu la resta del caramel en un pot de vidre a la nevera. Us servirà per a una altra ocasió.

Per a l’arròs amb llet:

  1. Poseu un pot mitjà amb aigua al foc. Quan arrenqui el bull, tireu-hi l’arròs i deixeu-lo bullir durant 10 minuts.
  2. Mentrestant, poseu la llet, la nata i la pela de llimona en un altre pot i poseu-ho al foc fins que arrenqui el bull.
  3. Escorreu l’arròs i poseu-lo dins la llet calenta. Deixeu-lo bullir durant 12 minuts, tot remanant-lo sovint, fins que tingui el punt de consistència que us agradi.
  4. Traieu l’arròs amb llet del foc, pesqueu la pell de la llimona i retireu-la, afegiu el sucre a l’arròs amb llet i incorporeu-lo amb la cullera de fusta. Retorneu-ho al foc durant un minut, fins que el sucre estigui ben desfet.
  5. Amb un cullerot, repartiu l’arròs amb llet als motlles. Deixeu-lo refredar i fiqueu-lo a la nevera.

QUÈ ÉS…?

L’arròs amb llet o arròs i llet són unes postres d’origen àrab fetes amb arròs cuit amb llet ensucrada i aromatitzada amb peles de cítrics (normalment llimona) i amb canyella. Se sol menjar fred i empolsat amb canyella en pols.

Aquestes postres presenten força variacions segons la cultura d’adopció. En podeu veure algunes als articles en diferents llengües de la Wikipedia (CA, ES, EN, DE i FR).

LABORATORI

Variants

L’arròs amb llet està tan estès arreu del món que té moltíssimes variants arrelades a la cultura culinària de cada regió. Tanmateix, a casa nostra també trobem moltes maneres diferents de preparar-lo lligades als costums de cada família. Algunes d’aquestes variants estan relacionades amb el procediment de cocció. Altres, amb els ingredients utilitzats per preparar la crema d’arròs. I, finalment, també trobem diferències en els aromes usats.

La cocció de l’arròs

La recepta que us proposem comporta una precocció de l’arròs en aigua, però és molt habitual coure l’arròs en la llet des del principi.

Els ingredients

Algunes receptes utilitzen només llet sencera per bullir l’arròs. Altres receptes, com la nostra, opten per una combinació de llet amb nata de 35% de greix. En aquest cas, les proporcions varien de recepta en recepta.

Una altra variació consisteix a incorporar el sucre a la llet al principi de la cocció. Nosaltres optem per afegir-l’hi al final, quan la crema d’arròs ja té la textura i l’espessor desitjats.

Els aromes

A casa, per una qüestió de gustos personals, només aromatitzem l’arròs amb llet amb pell de llimona. Però és molt habitual fer bullir la llet amb un canonet de canyella o bé afegir-hi canyella en pols a l’hora de servir. Si m’agradessin aquestes postres, segurament experimentaria més i provaria d’aromatitzar-lo amb la pell d’altres cítrics i amb tota mena d’espècies.

Sens dubte, el caramel líquid també és opcional. És tal com el menjava en G. de petit.

RECURSOS

La recepta

La primera vegada que vaig fer arròs amb llet, no fa gaire mesos, era per a en G. Tenia unes directrius molt clares: havia de tenir caramel líquid al fons, ser més aviat dolç, cremós i prescindir de la canyella. Després de fer recerca a la meva biblioteca, vaig combinar els ingredients i procediments de dos llibres. El resultat inicial va ser prou bo. Després he anat adaptant les quantitats per ajustar-les encara més al gust dels comensals.

Per al caramel:

  • Dusy, Tanja. Kaffe und Espresso. Die Kaffeebar zu Hause. Munic: Gräfe und Unzer, 2003 (pg. 9).

Per a l’arròs amb llet:

  • Ortega, Simone. 1.080 recetas de cocina. Madrid: Alianza, 2010 (recepta núm. 1.038).
  • García Robles, Hugo. El mantel celeste. Historia y recetario de la cocina uruguaya. Montevideo: Ediciones de la Banda Oriental, 2005 (pg. 160).
 

Hi ha 8 comentaris a “[14] La recerca de la simplicitat

  1. a vegades no fa falta complicar-nos massa a la cuina. L’arròs amb llet és un dels meus postres preferits! Gràcies per deixar-nos l’enllaç a Memòries. petonets

    • oportell
      oportell el dia

      Judith, ja tens raó, ja. Sovint les receptes senzilles són les més bones. És un gust contribuir a la vostra iniciativa, encara que només sigui amb un enllaç…! Una abraçada!

  2. Doncs no sé quina de les dues opcions hauria triat, una de cada, això si, la crema sense cremar!;)
    Moltíssimes gràcies per participar.

    • oportell
      oportell el dia

      Mònica,
      Gràcies pel comentari!
      Jo hauria triat la crema sense pensar-m’ho dues vegades. Suposo que és una qüestió de costum: a casa no en fèiem mai, d’arròs amb llet… i mai no m’hi acabat d’aficionar. Però com que sovint cuinem (o cuino) per compartir, també està bé veure les cares de satisfacció dels demés!
      M’agrada el vostre blog i procuraré participar-hi cada vegada que proposeu receptes dolces.
      Una abraçada!

  3. Hola, Oriol! No conexiia el teu blog, t’he vist per primer cop a Memòries d’una cuinera. Trobo molt completes les teves receptes, el que hi expliques, vaja. Ja t’aniré seguint!

    • oportell
      oportell el dia

      Hola, Marina!
      Moltes gràcies! Content de tenir una lectora més! Compta també amb un nou visitant al teu blog…!
      Una abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *