Si fos completament lleial a la tradició germànica de preparar galetes per a l’Advent i per al Nadal, des que vaig començar a fer les Zimtsterne no hauria d’haver parat de posar i treure safates del forn. A Alemanya —i… Llegeix-ne més ›
Tot i que la vida generalment ens porta per un sol sender i fins i tot ens fa creure que no hauríem pogut seguir cap altra via, de vegades tinc la sensació que el destí només depèn de petites decisions… Llegeix-ne més ›
Alguns projectes no es materialitzen mai. Altres tarden temps a materialitzar-se: responen a imatges mentals que van i vénen intermitentment i que, en un moment determinat, reapareixen amb més força que mai per alguna mena de «conjunció astral».
Amb la Stani, a més a més de ser amics, compartim moltes coses… Compartim altres amistats, la passió per la música, la necessitat de parlar llengües diferents —tot i que, de vegades, aquesta necessitat també es converteix en obligació, oi?—,… Llegeix-ne més ›
Més d’hora o més tard —de vegades a temps per gaudir-ne el dia de la Castanyada i, de vegades, simplement per donar-nos un plaer els dies posteriors— a casa sempre havíem fet panellets. Quan dic «sempre», vull dir que, des… Llegeix-ne més ›
Si no em falla la memòria i me’n descuido alguna, hi ha tres receptes que a casa hem repetit fins a la sacietat. En primer lloc, el pastís de llimona al whisky, un pastís que a hores d’ara a mi… Llegeix-ne més ›
Ho reconec… sóc massa caut! Abans de fer les coses, m’ho penso dues vegades. O fins i tot tres! Sovint quan vull provar una recepta la llegeixo deu vegades, busco receptes alternatives als meus llibres, consulto al gran germà Google… Llegeix-ne més ›
Fa unes setmanes vam anar amb l’A., la P. i la R. a fer una passejada pel Montseny. Mentre parlàvem, l’A. em va comentar que aquell mateix dia era l’aniversari d’en Francesco. Com que en Francesco tenia pensat venir dels… Llegeix-ne més ›
No em passa mai pel cap mitificar persones: si alguna vegada m’ha costat dirigir-me a algú, és més per timidesa que per la posició o importància que pugui tenir dins de la societat. Al cap i a la fi tots… Llegeix-ne més ›
El 8 d’abril de 2007 la meva afició a fer pastissos em va convertir extraoficialment en padrí de l’Emma. Ningú no m’ho havia demanat, però l’Emma ja tenia més d’un any, jo ja en tenia més de 30 i semblava… Llegeix-ne més ›
És difícil rebutjar una invitació per anar a París. Feia mesos que volíem fer una visita a la Véronique i, per una cosa o per l’altra, no ens n’acabàvem de sortir. Just abans d’acabar l’any 2011, finalment vam trobar bitllets… Llegeix-ne més ›