«A la cinquena va la vençuda!». Gairebé ha passat un mes, des que vam celebrar l’aniversari de la mare. Però el pastís que em vaig empescar aquesta vegada tenia tants elements —i tots amb tanta personalitat— que m’ha costat cinc… Llegeix-ne més ›
Ja ho sé…! No és ni massa original ni massa atractiu, que us presenti seguides dues propostes tan semblants. Però no hi puc fer més: l’aprenentatge continua i, darrerament, no deixo de provar les coses fins que no estic plenament… Llegeix-ne més ›
Aproximadament a mitjan primera dècada del segon mileni la febre dels macarons traspassava les fronteres de la ciutat de París, envaïa el món a través de la xarxa i provocava una autèntica pandèmia. D’aleshores ençà encara és rar el dia… Llegeix-ne més ›
Us agrada la mitologia grega…? A mi sempre m’ha captivat! De petit ja tenia una predilecció especial per les narratives que desborden imaginació. Si aleshores m’haguessin fet una instantània, segurament sortiria al sofà de casa amb un llibre d’aventures als… Llegeix-ne més ›
Si parleu més d’una llengua, segurament sabreu a què em refereixo, quan us dic que cal anar amb compte amb els «falsos amics».
El dia 1 de gener l’Emma fa anys. Generalment per diversos motius no sóc jo, qui li prepara el pastís d’aniversari, sinó la seva mare. En primer lloc, perquè la Maren ha heretat talent, tradició i receptes de la seva… Llegeix-ne més ›
Darrerament estem tots tan connectats, rebem tanta informació —sobretot de les cultures riques i dominants que tenen possibilitat d’exposar-se al món amb força a través d’Internet— que és gairebé impossible no incorporar costums i tradicions foranes amb tota l’alegria del… Llegeix-ne més ›
Avui, 19/12/2013, és un dia molt especial. Celebrem el naixement de l’Ada, l’última neboda (filla, néta…) de la família, i, per fer més dolça l’existència dels dos nebots «grans» (que possiblement se sentiran una mica destronats), els regalo un joc:… Llegeix-ne més ›
Si fos completament lleial a la tradició germànica de preparar galetes per a l’Advent i per al Nadal, des que vaig començar a fer les Zimtsterne no hauria d’haver parat de posar i treure safates del forn. A Alemanya —i… Llegeix-ne més ›
Un dia després de preparar aquestes Zimtsterne (Estrelles de canyella), abans d’agafar el tren de tornada cap a casa, vaig tenir ocasió de passejar-me per la llibreria d’un centre comercial de Barcelona. És obvi que, llevat d’honroses excepcions, avui dia… Llegeix-ne més ›
Tot i que la vida generalment ens porta per un sol sender i fins i tot ens fa creure que no hauríem pogut seguir cap altra via, de vegades tinc la sensació que el destí només depèn de petites decisions… Llegeix-ne més ›