Un blog de cuina sol ser la cara «neta» i bonica de tota una experiència gastronòmica personal polièdrica. És només un dels molts aparadors virtuals possibles, petit —com en el meu cas!— o gran, i mostra una faceta d’aquesta experiència… Llegeix-ne més ›
Aprendre a fer dolços i pastissos per compte propi sense un «guia espiritual» que et readreci en moments de dubtes i d’indecisió no és cap camí de roses. Després de dedicar-hi hores i passió òbviament podem explicar la història d’algun… Llegeix-ne més ›
Quan era petit la nostra relació amb el menjar era molt diferent de la que tenim ara. Menjàvem bàsicament per alimentar-nos, per créixer… El plaer de la degustació estava reservat a la gent adinerada. A casa, com possiblement a la… Llegeix-ne més ›
Ja ho sé…! No és ni massa original ni massa atractiu, que us presenti seguides dues propostes tan semblants. Però no hi puc fer més: l’aprenentatge continua i, darrerament, no deixo de provar les coses fins que no estic plenament… Llegeix-ne més ›
El dia 1 de gener l’Emma fa anys. Generalment per diversos motius no sóc jo, qui li prepara el pastís d’aniversari, sinó la seva mare. En primer lloc, perquè la Maren ha heretat talent, tradició i receptes de la seva… Llegeix-ne més ›
Ho reconec… sóc massa caut! Abans de fer les coses, m’ho penso dues vegades. O fins i tot tres! Sovint quan vull provar una recepta la llegeixo deu vegades, busco receptes alternatives als meus llibres, consulto al gran germà Google… Llegeix-ne més ›
No em passa mai pel cap mitificar persones: si alguna vegada m’ha costat dirigir-me a algú, és més per timidesa que per la posició o importància que pugui tenir dins de la societat. Al cap i a la fi tots… Llegeix-ne més ›
El 8 d’abril de 2007 la meva afició a fer pastissos em va convertir extraoficialment en padrí de l’Emma. Ningú no m’ho havia demanat, però l’Emma ja tenia més d’un any, jo ja en tenia més de 30 i semblava… Llegeix-ne més ›