No estaria malament reprendre les receptes del blog abans de «celebrar» un any sense publicar ni una sola paraula, oi? En general tinc tendència a sentir-me culpable per tot allò que deixo de fer o que, en el fons, penso… Llegeix-ne més ›
De vegades tinc petits deliris. No… no són de grandesa! Simplement: la imaginació va per davant dels fets. I visualitzo coses que algunes vegades (poques!) es converteixen en realitat i altres vegades (més sovint!) es queden en mer projecte.
De tant en tant no m’aniria gens malament tenir un punt més de descarat! Per això en certes ocasions —no sempre…— és una sort tenir gent al costat que no té tants miraments, que no s’ho pensa dues vegades a… Llegeix-ne més ›
Us n’adoneu de la quantitat de paraules creades darrerament per donar nom a grups de persones «maniacoobsessives»? Alguns d’aquests mots són força especialitzats… Generalment s’apliquen a àmbits molt concrets i, sospitosament sovint, aquests àmbits estan relacionats amb la informàtica, les… Llegeix-ne més ›
Els francesos en diuen gateaux de voyage (pastissos de viatge). Des que ho vaig saber, no he deixat de preguntar-me per què… No acabo de veure la relació entre un cake i agafar el tren, el cotxe, l’autobús o l’avió… Llegeix-ne més ›
No teniu la impressió, de vegades, que algunes coses han existit «tota la vida» pel sol fet que avui dia les considerem habituals i familiars…? Jo sí! Ja fa una bona colla d’anys a través d’El libro del te vaig… Llegeix-ne més ›
Disculpeu el retard! Com sol passar, per molt greu que em sàpiga, altra vegada us presento una recepta a pilota passada: els panellets! I, tanmateix, no vull deixar de fer-ho, perquè la meva «campanya bloguera» particular de la darrera Castanyada… Llegeix-ne més ›
Tard o d’hora sabia que passaria! Quan hi ha llimones a la cuina —sobretot, si són collides directament de l’arbre i no han passat per processos d’embelliment varis (o gairebé podríem dir-ne d’«intoxicació»)—, indefectiblement em sento dir: «Que bo que… Llegeix-ne més ›
M’agrada l’«humor àcid», amb un to lleugerament sarcàstic: m’agrada perquè és un humor intel·ligent, que diu moltes coses en poques paraules. Algunes vegades seguidors del blog —pocs!—, amics —pocs amics; d’aquests pocs, molts lectors del blog; que deixen pocs comentaris!—… Llegeix-ne més ›
Fa unes setmanes vam anar amb l’A., la P. i la R. a fer una passejada pel Montseny. Mentre parlàvem, l’A. em va comentar que aquell mateix dia era l’aniversari d’en Francesco. Com que en Francesco tenia pensat venir dels… Llegeix-ne més ›
Una de les receptes dolces que més ens agradaven a casa era la de la confitura de llimona… No en fèiem gaire sovint, però cada vegada que rescatàvem la recepta, hi havia dos ingredients que com a mínim ens deixaven… Llegeix-ne més ›