París, Place de la Bourse, 15 d’agost de 2013. No sé ben bé què hi faig un dia com aquest en un lloc com aquest. París és la tercera ciutat més visitada de l’any 2013 i, tanmateix, els dies festius
… Llegeix-ne més ›
Últimament he tingut massa coses al cap: petites preocupacions de feina, l’estrès habitual dels finals de curs i, sobretot, l’obligació inesperada d’un canvi de casa —qui sap si gaire immediat…?!—… Sense voler-ho, aquestes «tensions» han restat hores i energies dedicades
… Llegeix-ne més ›
Cantar gairebé tota la vida en conjunts corals m’ha d’haver influït d’una manera o altra. El cas és que, a més a més de la música, també m’agrada el «cinema coral», el cinema en què històries i personatges aparentment inconnexes
… Llegeix-ne més ›
Aprendre a fer dolços i pastissos per compte propi sense un «guia espiritual» que et readreci en moments de dubtes i d’indecisió no és cap camí de roses. Després de dedicar-hi hores i passió òbviament podem explicar la història d’algun
… Llegeix-ne més ›
Després de viure poc més d’un any a Alemanya amb la família —i de retornar altra vegada a «la pàtria»—, els estius de la segona meitat dels vuitanta vam fer algun viatge a països de parla germànica per ampliar els
… Llegeix-ne més ›
Fa uns quants mesos —ja n’he perdut el recompte: «tempus fugit»!—, vaig descobrir que la Núria, una companya de feina amb qui, sense saber-ho, comparteixo el gust per la gastronomia, també té un blog: La Núria a la cuina. No
… Llegeix-ne més ›
Quan era petit la nostra relació amb el menjar era molt diferent de la que tenim ara. Menjàvem bàsicament per alimentar-nos, per créixer… El plaer de la degustació estava reservat a la gent adinerada. A casa, com possiblement a la
… Llegeix-ne més ›
Que la llengua catalana ha viscut moments d’intensa obscuritat, no és cap secret. Encara avui se’n ressent! Però quan una llengua és desterrada del món de la cultura durant tant de temps i sobreviu només a l’entorn familiar, també s’enriqueix.
… Llegeix-ne més ›
Tard o d’hora sabia que passaria! Quan hi ha llimones a la cuina —sobretot, si són collides directament de l’arbre i no han passat per processos d’embelliment varis (o gairebé podríem dir-ne d’«intoxicació»)—, indefectiblement em sento dir: «Que bo que
… Llegeix-ne més ›
M’agrada l’«humor àcid», amb un to lleugerament sarcàstic: m’agrada perquè és un humor intel·ligent, que diu moltes coses en poques paraules. Algunes vegades seguidors del blog —pocs!—, amics —pocs amics; d’aquests pocs, molts lectors del blog; que deixen pocs comentaris!—
… Llegeix-ne més ›
Abans dels cupcakes van ser les cookies i els muffins. Però gairebé m’atreviria a dir que aquí van passar sense pena ni glòria! Eren altres temps: WordPress i Blogger tot just naixien; encara no existia cap de les xarxes socials
… Llegeix-ne més › 
