Últimament sembla que passi per una segona adolescència. No! No és que estigui especialment eixelebrat. De fet, diria que no ho vaig estar gaire ni tan sols durant la «primera adolescència». Però, en canvi, cremo etapes rebosteres a una velocitat… Llegeix-ne més ›
De tant en tant no m’aniria gens malament tenir un punt més de descarat! Per això en certes ocasions —no sempre…— és una sort tenir gent al costat que no té tants miraments, que no s’ho pensa dues vegades a… Llegeix-ne més ›
Quan vaig començar a redactar aquesta entrada —que ha quedat abandonada durant gairebé cinc mesos…!—, ja feia força setmanes que havia començat l’èxode massiu de ciutadans sirians. Han passat els dies i, en comptes de resoldre’s, el conflicte encara ha… Llegeix-ne més ›
Si us penseu que l’única persona que renega del préssec en almívar és «El comidista», aneu ben equivocats. «El Comidista» té precursors! Als anys 80, un amic ja se’n burlava: considerava esperpèntic veure «pijames» i semiesferes de préssec amarats de… Llegeix-ne més ›
No teniu la impressió, de vegades, que algunes coses han existit «tota la vida» pel sol fet que avui dia les considerem habituals i familiars…? Jo sí! Ja fa una bona colla d’anys a través d’El libro del te vaig… Llegeix-ne més ›
Fa un temps, després de reflexionar-hi llargament, vaig decidir que el blog necessitava un canvi: un canvi substancial que, malgrat tot, gairebé no es nota a nivell superficial. Es tractava de crear una categoria d’«etiquetes» que descrivissin exclusivament els components… Llegeix-ne més ›
París, Place de la Bourse, 15 d’agost de 2013. No sé ben bé què hi faig un dia com aquest en un lloc com aquest. París és la tercera ciutat més visitada de l’any 2013 i, tanmateix, els dies festius… Llegeix-ne més ›
Aprendre a fer dolços i pastissos per compte propi sense un «guia espiritual» que et readreci en moments de dubtes i d’indecisió no és cap camí de roses. Després de dedicar-hi hores i passió òbviament podem explicar la història d’algun… Llegeix-ne més ›
Després de viure poc més d’un any a Alemanya amb la família —i de retornar altra vegada a «la pàtria»—, els estius de la segona meitat dels vuitanta vam fer algun viatge a països de parla germànica per ampliar els… Llegeix-ne més ›
Ja ho sé…! No és ni massa original ni massa atractiu, que us presenti seguides dues propostes tan semblants. Però no hi puc fer més: l’aprenentatge continua i, darrerament, no deixo de provar les coses fins que no estic plenament… Llegeix-ne més ›
Aproximadament a mitjan primera dècada del segon mileni la febre dels macarons traspassava les fronteres de la ciutat de París, envaïa el món a través de la xarxa i provocava una autèntica pandèmia. D’aleshores ençà encara és rar el dia… Llegeix-ne més ›