En general visc força el dia a dia. Però reconec que també he tingut sempre un puntet nostàlgic. Deu ser l’omnipresent i malvada consciència de les pròpies limitacions, que de vegades ens fa anhelar coses —no sempre materials, i generalment… Llegeix-ne més ›
Ja ho sé…! No és ni massa original ni massa atractiu, que us presenti seguides dues propostes tan semblants. Però no hi puc fer més: l’aprenentatge continua i, darrerament, no deixo de provar les coses fins que no estic plenament… Llegeix-ne més ›
Aproximadament a mitjan primera dècada del segon mileni la febre dels macarons traspassava les fronteres de la ciutat de París, envaïa el món a través de la xarxa i provocava una autèntica pandèmia. D’aleshores ençà encara és rar el dia… Llegeix-ne més ›
Si parleu més d’una llengua, segurament sabreu a què em refereixo, quan us dic que cal anar amb compte amb els «falsos amics».
Quan veig en G. petit menjar melindros a cremadent, em vénen dues coses al cap. En primer lloc penso que, en aquest cas concret, és ben senzill satisfer-lo, perquè els melindros són molt fàcils de fer. Durant massa anys per… Llegeix-ne més ›
Una de les receptes dolces que més ens agradaven a casa era la de la confitura de llimona… No en fèiem gaire sovint, però cada vegada que rescatàvem la recepta, hi havia dos ingredients que com a mínim ens deixaven… Llegeix-ne més ›