Ja ho deveu haver notat… Les darreres vacances de Nadal no han estat gaire «pastisseres»! Quan les comparo amb les de 2013-14, segurament l’etapa més productiva d’aquest blog, em poso les mans al cap i em vénen remordiments. Quin abandó!… Llegeix-ne més ›
Fa un temps, després de reflexionar-hi llargament, vaig decidir que el blog necessitava un canvi: un canvi substancial que, malgrat tot, gairebé no es nota a nivell superficial. Es tractava de crear una categoria d’«etiquetes» que descrivissin exclusivament els components… Llegeix-ne més ›
Quan era més jove escoltava moltíssima música —sobretot música «clàssica»—, llegia tant com podia i procurava veure força pel·lícules i exposicions. Llavors ja tenia uns gustos artístics molt eclèctics: m’agradaven autors d’èpoques i estils molt diferents. Però, a més a… Llegeix-ne més ›
Les donacions de fruita d’aquest estiu van donar molt de sí! Després de la confitura de prunes grogues amb romaní, encara quedaven mirabelles per donar i per vendre: per menjar i per preparar unes postres una mica més elaborades. Amb… Llegeix-ne més ›
Quan era petit la nostra relació amb el menjar era molt diferent de la que tenim ara. Menjàvem bàsicament per alimentar-nos, per créixer… El plaer de la degustació estava reservat a la gent adinerada. A casa, com possiblement a la… Llegeix-ne més ›
Que la llengua catalana ha viscut moments d’intensa obscuritat, no és cap secret. Encara avui se’n ressent! Però quan una llengua és desterrada del món de la cultura durant tant de temps i sobreviu només a l’entorn familiar, també s’enriqueix.… Llegeix-ne més ›
Tard o d’hora sabia que passaria! Quan hi ha llimones a la cuina —sobretot, si són collides directament de l’arbre i no han passat per processos d’embelliment varis (o gairebé podríem dir-ne d’«intoxicació»)—, indefectiblement em sento dir: «Que bo que… Llegeix-ne més ›
M’agrada l’«humor àcid», amb un to lleugerament sarcàstic: m’agrada perquè és un humor intel·ligent, que diu moltes coses en poques paraules. Algunes vegades seguidors del blog —pocs!—, amics —pocs amics; d’aquests pocs, molts lectors del blog; que deixen pocs comentaris!—… Llegeix-ne més ›
Quan vaig començar l’aventura d’A tres quarts de quinze «encara no havia perdut la innocència»! Enteneu-me… Mai m’hauria imaginat que el món dels blogs gastronòmics fos tan poblat i productiu! I això que accedeixo a Internet des de mitjan anys… Llegeix-ne més ›
«A la cinquena va la vençuda!». Gairebé ha passat un mes, des que vam celebrar l’aniversari de la mare. Però el pastís que em vaig empescar aquesta vegada tenia tants elements —i tots amb tanta personalitat— que m’ha costat cinc… Llegeix-ne més ›
El dia 1 de gener l’Emma fa anys. Generalment per diversos motius no sóc jo, qui li prepara el pastís d’aniversari, sinó la seva mare. En primer lloc, perquè la Maren ha heretat talent, tradició i receptes de la seva… Llegeix-ne més ›