[19] Salut… i pasta!

Alguns projectes no es materialitzen mai. Altres tarden temps a materialitzar-se: responen a imatges mentals que van i vénen intermitentment i que, en un moment determinat, reapareixen amb més força que mai per alguna mena de «conjunció astral».

Si fa dues setmanes era l’aniversari de la Stani, la setmana passada era el meu. Tot i que de vegades els aniversaris que cauen en dies feiners passen sense pena ni glòria, aquest any no ens hem quedat enrera amb les celebracions! Dimecres al migdia la mare i el pare van preparar un bon dinaret a Folgueroles, amb pastís de llimona inclòs —només hi faltaven els petits, que durant el curs escolar es queden tot el dia a l’escola, però ja tindran ocasió d’estirar-me les orelles ben aviat!—. Al vespre, van venir l’Albert i la Stani a casa i vaig bufar unes espelmes situades rigorosament al damunt d’un pastís de bescuit de llimona —digne d’un horticultor ecologista ;-P, per cert!—, préssec en almívar, confitura de llet i muntanyes de merenga italiana. Un pastís fet a quatre mans.

Raviolis 2

Sabia que el cap de setmana en algun moment vindria l’Alicia, però no m’imaginava que hi tornaria a haver una celebració «a l’engròs». Ella i en Germán van fer una conspiració. Amb l’excusa que havia estat el meu aniversari i que el dissabte també era el de la Montse (la «Chumi»), es van organitzar un bon «asado» a mida. Al final la Montse no va poder venir, però en Luca, en Fran, la Paula, en Gonçalo, la Bruna —que, junts o separats, ens devien una visita a Vic— i jo mateix vam completar l’elenc.

Si hagués vingut la Montse, li hauria dedicat un pastís d’aniversari. Però en saber que no hi seria i que la Paula —molt bona cuinera i pastissera— en portava alguna de cap, vaig decidir canviar de proposta i fer realitat un d’aquests petits projectes mai materialitzats: l’elaboració d’uns raviolis dolços fregits a l’estil dels bunyols.

La pasta fresca fregida és «un clàssic» pràcticament desconegut a casa nostra. Generalment es prepara amb pasta ripiena salada i se serveix com a aperitiu. A mi inevitablement em transporta a Valizas, on va formar part del menú improvisat de cap d’any del 2007-2008. Però no només em porta records dolços, els que evoca la màgia del lloc i del moment —ara mateix, assegut davant de l’ordinador, la imatge d’una nit de fi d’any calorosa en una platja allunyada de la civilització sota el cel estrellat de l’estiu austral és gairebé surrealista!—. També me’n porta de lleugerament amargs: en aquella ocasió, com és habitual, vam comprar raviolis congelats; com que en algun moment s’hi havia fet gel, en fregir-los vam provocar un castell de focs i un petit incendi a la cuina. L’Alejandra en va sortir amb alguna cremadeta «de regal».

Raviolis 5

Suposo que des d’aleshores la idea de fer-ne una versió dolça s’ha anat gestant lentament en el meu subconscient. El pensament ha estat recorrent. Fins i tot en alguna ocasió havia buscat receptes a Internet, però la «por» de posar-me a fer una massa sense tenir referents de com havia de quedar i, possiblement, la manca d’«estímuls detonadors» que m’empenyessin a llançar-m’hi de cap, feien que sempre ho deixés per més endavant. Tanmateix les coses no es poden posposar eternament… i, segons sembla, l’evolució dels esdeveniments d’aquesta setmana ha forçat la materialització d’aquest petit projecte.

Raviolis 4

Cada vegada em sembla més estimulant buscar espais de complicitat amb els «co-comensals» a través del menjar. Quan ofereixo algunes postres, m’agrada fer petites picades d’ullet als destinataris. En aquest cas, doncs, el fet que les postres siguin de pasta —tot i que presentada d’una manera radicalment diferent de l’habitual— no és gratuït. I el fet d’incloure cumquats confitats al farciment respon directament a un repte que em va proposar la Paula la passada nit de Sant Joan: em va regalar unes caixetes de cumquats i gingebre confitats —d’autèntic luxe!— perquè els utilitzés en alguna recepta creativa. Vaig pensar que l’ocasió era perfecta per incloure’n en petites «dosis». (De fet ja tinc alguna altra idea per combinar-los… Però… i vosaltres? Quin altre maridatge us imagineu? S’accepten propostes!).

L’elecció del coco com a element principal del farciment, en canvi, és aleatori. Fa unes setmanes, quan feia recerca a Internet per trobar una recepta de panellets que s’ajustés als meus gustos personals, vaig veure’n una de pâte de noix de coco (massapà «cru» de coco) a Cuisine-facile.com. Vaig desar-la als favorits per utilitzar-la en algun altre moment i, ja ho veieu, no he tardat ni dues setmanes! Em va semblar idònia per a uns raviolis, perquè és gustosa, no prou humida per estovar la pasta fregida i, a més a més, defuig la idea que en el farciment de la pasta fresca gairebé sempre hi ha alguna mena de formatge fresc.

Després de fer la prova, segurament canviaria algunes coses. Tot i que la recepta de pasta que us proposo porta espècies (canyella) i cacau, un cop fregida més aviat perd aromes. En canvi, guanya una textura cruixent que no esperaríem mai de la pasta. Pel meu gust el farciment hauria d’aportar més contrast, tant en l’aroma com en la textura. Encara em queda pasta crua al congelador, o sigui que continuarem experimentant per trobar la combinació definitiva!

Raviolis de coco i cumquat confitat

Recepta a: http://www.atresquartsdequinze.net/raviolis-de-coco-i-cumquat/ Data de publicació: 21/11/2013
Racions: 50 raviolis (aprox.) Preparació: 20 min + 60 min Cocció: 20 min

Ingredients

Per a la pasta dolça:

Unitats Mètric Volum Ingredient
250 gr de farina fluixa (per a rebosteria)
1 ou (L)
30 ml d’oli d’oliva
1/2 c/s de cacau amarg en pols
1,5 c/s de cafè expresso
40 gr de sucre blanc granulat
1/2 c/p de suc de llimona filtrat
1 c/p de canyella en pols
40 ml de vi blanc sec (només el necessari)

Per al massapà de coco:

Unitats Mètric Volum Ingredient
100 gr de coco ratllat
50 gr de sucre de llustre
1 clara d’ou

Altres ingredients:

Unitats Mètric Volum Ingredient
2 cumquats confitats
sucre de llustre per empolsinar els raviolis (la quantitat necessària)

Preparació

Per a la pasta dolça:

  1. En un bol gran, feu un volcà amb la farina. Poseu la resta d’ingredients menys el vi a dins del cràter: l’ou semibatut, l’oli d’oliva, el cacau, el cafè, el sucre, el suc de llimona i la canyella.
  2. Treballeu tots els ingredients amb una forquilla i, de mica en mica, afegiu-hi la quantitat necessària de vi blanc sec fins que obtingueu una pasta consistent i elàstica com la del pa: no ha de ser massa dura, però tampoc s’ha d’enganxar als dits. (Per no excedir-vos, no hi afegiu tot el vi de cop.)
  3. Traieu la pasta del bol i amasseu-la al taulell durant uns 10 minuts, fins que quedi ben llisa.
  4. Emboliqueu-la amb film de plàstic transparent i reserveu-la a la nevera un mínim d’1 hora. (Mentrestant, podeu preparar el massapà de coco.)

Per al massapà de coco:

  1. Poseu el coco al vas de la batedora o del robot i afineu-lo a velocitat màxima durant 1 minut.
  2. Afegiu-hi el sucre de llustre i barregeu-ho.
  3. Incorporeu-hi la clara i mescleu tot el conjunt uns segons fins que els ingredients quedin ben lligats. Pot ser que inicialment no faci una bola com el massapà d’ametlla. No us preocupeu…! El podeu acabar de lligar amb les mans.
  4. Emboliqueu el massapà amb film de plàstic transparent i reserveu-lo a la nevera. En fred es conserva fins a 2 setmanes.

Muntatge i fregit:

  1. Quan la pasta hagi reposat, feu-ne dues porcions. Mentre utilitzeu la primera, reserveu la segona embolicada perquè no s’assequi.
  2. Estireu la massa amb un corró al damunt d’una superfície enfarinada fins que quedi una làmina ben fina, d’1 mil·límetre de gruix. Si treballeu amb una màquina de fer pasta, aneu-la estirant a poc a poc, primer per un pas gran i de mica en mica per un pas cada vegada més estret. Si cal, enfarineu la massa perquè no s’enganxi.
  3. Feu petites «pastilles» de massapà de coco d’aproximadament 1,5 centímetres de diàmetre per 0,5 centímetres de gruix. Al mig de la pastilla, claveu-hi un dauet d’uns 0,5 cm de cumquat confitat.
  4. Poseu les «pastilles» de massapà de coco i cumquat al damunt de la meitat de la làmina de pasta fresca. Tapeu-ho amb l’altra meitat i segelleu bé el contorn del massapà procurant que no quedi aire a dins dels raviolis.
  5. Talleu la pasta amb una roda arrissada. Comproveu que no quedi cap cantó obert. Si no, en fregir-los perdríem el farciment. Enfarineu els raviolis lleugerament perquè no s’enganxin entre ells i poseu-los en una safata amb paper parafinat que pugui anar al congelador.
  6. Barregeu els retalls de pasta sobrant i repetiu les operacions 2-5 fins que ja no us en quedi més.
  7. Conserveu els raviolis al congelador fins a l’hora de fregir-los.

Fregit:

  1. Ompliu un pot petit i alt d’oli de girasol o blat de moro fins a la meitat. Poseu-lo al foc fins que sigui ben calent. Fregiu-hi els raviolis congelats fins que siguin rossos de totes dues bandes. Fregiu-los de tres en tres o de quatre en quatre per evitar que l’oli es refredi massa.
  2. Escorreu-los bé, poseu-los en un plat amb paper de cuina i empolsineu-los amb sucre de llustre. Serviu-los encara calents.
Raviolis 3

QUÈ ÉS…?

La pasta farcida (pasta ripiena) és un tipus de pasta elaborada en forma de làmina, amb ou o sense, amb un farciment al gust de cadascú. Tot i que a nosaltres ens ha arribat a través de la cultura italiana, l’origen és incert. Hi ha plats molt similars en pràcticament totes les cultures, sobretot a l’Orient, els quals presenten diferències significatives en els ingredients i en el mètode de cocció. Llegiu-ne més informació a la Viquipèdia en castellà i en italià.

Els raviolis són peces de pasta fresca farcida de forma quadrada (ES: ravioli, IT: ravioli). En algunes regions d’Itàlia es fan ravioli dolci amb ricotta, melmelades i purés de fruita.

LABORATORI

Variacions

La pasta fresca

Sens dubte hi ha receptes de pasta fresca més simples. Si us agraden els gustos «neutres», heu de saber que en realitat els únics ingredients estrictament necessaris són la farina i algun líquid, generalment ou. Si us agrada experimentar, proveu de fer substitucions de tota mena, sempre que aconseguiu una textura final de la pasta amassada similar:

  • Canvieu una part del vi per un licor de fruits secs (per exemple amaretto), anissat, etc.
  • Sigueu atrevits amb les espècies! No us agraden les maduixes amb pebre? La xocolata amb xili? Doncs proveu altres combinacions!

El farciment

Per al farciment, busqueu alguna combinació d’ingredients textura pastosa. Ben mirat, segurament els formatges frescos (ricotta, mató, mascarpone…) són l’opció ideal, sobretot si els combinem amb altres ingredients: xocolata, fruits secs, fruits confitats, confitures… Altra vegada, les opcions són infinites!

RECURSOS

Les receptes

Pasta fresca

Massapà de coco

Altres receptes

Pasta fresca dolça fregida

Pasta fresca dolça «clàssica» (bullida)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *