[77] Per què no…?

Últimament en entrevistes curtes a les xarxes i als diaris, m'adono que és molt habitual demanar a les persones si tenen algun «lema de vida». Dec ser molt superficial, jo, perquè no me n'he plantejat mai cap. De fet, aquestes coses em semblen un punt pretensioses. Però us enganyaria si us digués que no hi ha certs pensaments que em venen al cap d'una manera recurrent i que, amb el temps, es converteixen en actituds vitals. I una de les preguntes que em faig repetidament, que influeix immensament en la meva manera de fer —sobretot en relació amb la fotografia i la cuina— és: «Per què no...?».

Pastanagues confitades
Pastanagues

M'adono que no soc ni un «pastisser» ni un «fotògraf» ordinari. No faig cap d'aquestes dues activitats millor que altres persones: tinc poca formació, sóc molt poc sistemàtic i, per acabar-ho d'arrodonir, una mica massa anàrquic! A més a més, per bé o per mal, com més gran em faig, més m'agrada experimentar. De vegades se m'acudeixen unes idees de bomber que estan predestinades a fracassar. Qualsevol individu amb dos dits de seny m'aturaria els peus i em diria: «No segueixis aquest camí. És un terreny que ja han trepitjat centenars d'altres persones abans que tu, i, si forces la situació, l'únic que aconseguiràs serà crear monstres grotescos!»

Però, lluny d'aturar-me, jo persisteixo! I d'aquesta persistència, d'aquesta passió per estirar una mica massa la corda sorgeix la recepta d'avui.

Retrocedim! Fa un parell de setmanes tenia desig de fer —i, sobretot, de menjar!— pastís de pastanaga. Segurament feia més d'un any que no en preparava cap. (Em temo que a la tardor sempre me'n venen ganes, tot i que no és una afirmació de què pugui deixar constància ferma!) Gairebé sempre recorro a una recepta que em dona uns resultats força satisfactoris: un bescuit flonjo, humit i gustós al qual es difícil resistir-se. Només hi ha una cosa que em fastigueja profundament: aquesta mena de bescuits, els que tenen una quanitat considerable de greix i que, per tant, necessiten algun agent químic per pujar) poques vegades em queden ben plans. I no m'acaba de convèncer malbaratar-ne una part per poder-lo farcir.

Pastanagues confitades

Bé, encara n'hi ha una altra, de cosa que em fastigueja... De moment no he trobat cap recepta de crema de formatge (la parella ideal del pastís de pastanaga) fàcil de treballar: sempre em queden un punt granuloses i l'acabat no fa el goig que es mereix un clàssic d'aquesta categoria. (Si en teniu alguna d'infal·lible, sigueu pietosos amb mi!)

En tot cas, quan vaig tenir les dues bases de bescuit cuites al davant —amb les seves protuberàncies respectives— em vaig emmandrir i vaig decidir que seria millor guardar-lo per als esmorzars i berenars setmanals, sense farciment. Però la idea del carrot cake encara continuava latent...

Mentrestant se'm va tirar al damunt la data de la Castanyada. Ja sabeu que m'agrada preparar tota mena de panellets, clàssics i no tan clàssics. De fet estava determinat a publicar la recepta dels de moniato violeta que tant d'èxit van tenir l'any passat a les xarxes, però, sincerament, em va «pillar el toro»! No tenia temps de redactar-la i, pitjor: mentre totes les llars catalanes ja n'anaven plenes, jo no tenia ni un panellet fet!

Panellets, experimentació, idees latents (i pendents)... Us imagineu per on va la cosa? Doncs sí, vaig decidir que aquest any els panellets «extraterrestres» (els no tan clàssics) serien de carrot cake. Només em faltava imaginar com podia transformar una idea una mica escabellada a la realitat, com podia traslladar tots i cadascun dels elements que defineixen un pastís de pastanaga (la pastanaga, les espècies i la crema de formatge) al format d'un panellet. I aquí és on entra amb força el «Per què no?!».

Si afegim moniato o patata a la massa de panellets, per què no hi podem afegir pastanaga?! Els que teniu tants anys com jo, no recordeu que als anys vuitanta les boles de pastanaga i coco estaven tant de moda? Doncs no hi ha massa diferència entre una cosa i l'altra! M'imaginava uns panellets d'un color taronja intens, la qual cosa m'impedia afegir espècies a la massa. Només l'haurien embrutit. Però això no treia que pogués mesclar-les amb el sucre d'arrebossar. I al damunt, l'element transgressor, menys típic d'un panellet: un botó de crema de formatge, coronat, «per què no?!», amb un bocí de pastanaga!

Us he de dir que la idea i la realitat de vegades estan separades per una galàxia immensa. L'execució no em va convèncer i els panellets de carrot cake (com a mínim els d'aquest any) de moment no entraran al receptari. Però de tota aquesta aventura me'n quedo una part. I aquesta part són: les pastanagues confitades!

Pastanagues confitades

En español

S'acosta una època, la d'hivern, en què molts dolços tradicionals inclouen fruita confitada a la massa o bé com a decoració. Però... t'atreveixes a anar més enllà i provar de confitar una hortalissa? Les pastanagues donen un resultat excel·lent!

Recepta a: [post_url] Data de publicació: [post_date]
Racions: 20 bastonets (aprox.) Preparació: 3 dies Cocció: 50 min (10 min per cocció)

Ingredients

Unitats Mètric Volum Ingredient
100 gr d'aigua
125 gr de sucre blanc granulat
2 o 3 pastanagues mitjanes
4 càpsules de cardamom
100 gr de sucre blanc granulat addicionals (en mesures de 25 gr)

Organització

La preparació d'aquesta recepta es distribueix en tres dies. Comporta molt poca feina, ja que les coccions són curtes, però cal organització. El més fàcil és fer les coccions al vespre i a primera hora del matí. Si us voleu organitzar d'una manera diferent, heu de respectar un temps mínim de 8 hores entre cocció i cocció perquè la pastanaga es confiti bé durant els períodes de repòs.

Preparació

  1. Peseu la primera quantitat de sucre i l'aigua en un cassó petit per anar al foc.
  2. Peleu les pastanagues, talleu-les pel mig en dos trossos llargs. Talleu la part superior de cada pastanaga en dues meitats longitudinalment i cada meitat en tres bastonets. Talleu la part inferior de cada pastanaga també en dues meitats longitudinalment i cada meitat en dos bastonets. Així cada bastonet tindrà més o menys el mateix gruix.
  3. Poseu les càpsules de cardamom i les pastanagues al pot. Assegureu-vos que queden cobertes de líquid. Enceneu el foc. Quan l'almívar arrenqui el bull, abaixeu el foc (al nivell 3 o 4 de 9) i deixeu que les pastanagues bullin durant deu minuts. Un cop passat aquest temps, apagueu el foc, tapeu el cassó amb film de plàstic i deixeu reposar les pastanagues durant 12 hores a temperatura ambient.
  4. Al cap de 12 hores, afegiu 25 grams de sucre a l'almívar i repetiu l'operació. Deixeu bullir les pastanagues durant deu minuts a foc baix i, després, deixeu-les reposar 12 hores més.
  5. Repetiu l'operació amb els 75 grams de sucre restants (de 25 grams en 25 grams) en tres tandes més de cocció i repòs.
  6. Després de l'última cocció, amb unes pinces traieu immediatament les pastanagues de l'almívar, que s'haurà espessit molt, i poseu els bastonets al damunt d'un paper de forn. Deixeu-los assecar abans d'envasar-los i guardar-los.
  7. Es conserven molt de temps a la nevera o bé al congelador.
Pastanagues confitades

USOS

Si sou fans de la fruita confitada, teniu moltes possibilitats:

  • Podeu banyar els bastonets de pastanaga amb xocolata temperada.
  • Podeu utilitzar-los per decorar un pastís de pastanaga amb crema de formatge.
  • Podeu incorporar-los a la massa d'un Panettone, d'un Stollen o d'un cake de fruita.
  • Podeu utilitzar-los en una coca de brioix en comptes d'altres fruites confitades.

LABORATORI

Variacions

Altres fruites i verdures

En realitat amb aquesta recepta aprendreu una de les tècniques habituals per confitar amb xarop de sucre. Per tant, podeu utilitzar qualsevol altra fruita o verdura que se us acudeixi prou consistent per aguantar les coccions. De fet, la fruita es bull a foc baix i poca estona cada vegada justament per això, per evitar que perdi la forma.

També podeu aromatitzar la fruita o verdura confitada amb tota mena d'espècies. A mi se m'acudeixen algunes combinacions ben bones!

Escalabilitat

Aquesta recepta és fàcilment adaptable a altres quantitats. Per a la primera cocció s'utilitzen 4 parts d'aigua per 5 parts de sucre (les quantitats suficients per cobrir la fruita o verdura que voleu confitar). Per a les coccions posteriors, s'utilitza 1 part de sucre cada vegada (4 parts en total).

RECURSOS

La recepta

En aquesta ocasió parteixo d'una recepta de mandarines confitades de Webos Fritos, un blog arxiconegut. La Susana, a la vegada, beu d'una recepta de Sébastien Serveau.

Jo he adaptat les quantitats, hi he afegit espècies per aromatitzar les pastanagues i hi he afegit, també, una cocció més per aconseguir una textura ben cruixent sense necessitat d'assecar la «fruita» al forn al final del procés.

 

Hi ha 2 comentaris a “[77] Per què no…?”

  • Porto una temporada allunyada de les xarxes socials, no per gust sinó per qüestions de temps i prioritats (la meva filla de 7 anys té una agenda que ens fa anar a tots de corcoll!!!) i mira quina alegria quan avui, al entrada al blog per redactar la meva única aportació mensual, veig a la llista de blogs amics que “a tres quarts de quinze” va publicar fa una setmana!!!!

    I aquí em tens!!! Les teves fotos són precioses i Instagram és una joia però a mi m’agrada llegir les receptes que em criden l’atenció i tens raó Oriol, per què no???

    No deixis aquest afany de descobrir, d’anar més lluny! Massa vegades ens conformem o ens frena la mandra o la por al fracàs. Aquestes pastanagues són genials!!! Una molt bona idea.

    Fa una bona temporada vaig confitar fruites (amb un procediment semblant al teu) per fer Fruites d’Aragó i he confitat infinites vegades llimona i taronja però MAI se m’havia acudit confitar pastanagues. I, si hi penso, és clar que funcionen!!! Simplement jo no m’havia preguntat mai “per què no?” Sort que tu ho fas per nosaltres!! I saps què penso ara, doncs que la remolatxa segurament també es deu poder confitar i el color ha de ser genial! I l’api-rave! Si es confita l’arrel de gingebre, també ha de funcionar amb aquesta arrel… Ho provaré! Quines ganes!

    Gràcies per obrir-me els ulls!

    Petons

    • Dolors, quina alegria llegir-te!
      Tota la raó: sempre hi ha prioritats i les persones, sobretot les del cercle més proper, són la primera sempre!
      El fet que no em prodigui tant al blog, no vol dir que hagi deixat de provar coses, al contrari. Però durant els darrers temps m’he concentrat més en la fotografia, que era un dels aspectes d’aquest món bloguer tan multidisciplinari que volia millorar.
      A veure si aconsegueixo combinar-ho tot, de mica en mica!
      Si mires les darreres fotografies d’Instagram, veuràs que se t’he avançat! 😜 Després de confitar les pastanagues vaig continuar amb la remolatxa (que també queda molt bé i ja he utilitzat en un parell de receptes)!
      Gràcies pel teu suport incondicional!
      Petons!!

Respon el comentari de Dolors - Bruixes a la cuina Cancel·la la resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots utilitzar les etiquetes i atributs d'HTML següents:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>