Segurament hi ha poques coses que m’agradin més, en el món dels dolços, que la textura d’un bon pastís de formatge. I, en canvi, en faig molt de tant en tant. De fet, ni tan sols recordo l’última vegada que… Llegeix-ne més ›
Hi ha circumstàncies, moments i fets que marquen un abans i un després. Com a reboster aficionat i llaminer declarat el món dels pans dolços i de les masses llevades sempre m’havia atret, però, si us sóc sincer, em feia… Llegeix-ne més ›
De vegades em sorprèn que certes persones tinguin gustos tan especials en el menjar. Però aleshores em poso a reflexionar una miqueta sobre mi mateix i penso que, de fet, jo sóc igual o pitjor.
El món és ple de gent creativa. I també d’idees i iniciatives que, malgrat ser molt bones, o bé tarden a reeixir, o bé es malinterpreten i s’acaben emmetzinant… L’any passat, gairebé per casualitat, vaig llegir amb interès que una… Llegeix-ne més ›
Quan vaig començar a redactar aquesta entrada —que ha quedat abandonada durant gairebé cinc mesos…!—, ja feia força setmanes que havia començat l’èxode massiu de ciutadans sirians. Han passat els dies i, en comptes de resoldre’s, el conflicte encara ha… Llegeix-ne més ›
Si us penseu que l’única persona que renega del préssec en almívar és «El comidista», aneu ben equivocats. «El Comidista» té precursors! Als anys 80, un amic ja se’n burlava: considerava esperpèntic veure «pijames» i semiesferes de préssec amarats de… Llegeix-ne més ›
Us hauríeu imaginat mai que un pastís que porta gairebé quatre-cents grams de dulce de leche pogués ser moderadament dolç? Segurament no! A casa, quan senten aquestes tres paraules juntes, automàticament les cares es transformen i apareixen signes evidents d’embafament.… Llegeix-ne més ›
No! «Namelaka» no és cap comtessa russa que despertés passions als balnearis de Baden-Baden durant els llargs estiueigs del segle XIX. Res més lluny de la realitat. És el nom amb què s’ha donat a conèixer una «misteriosa» preparació de… Llegeix-ne més ›
Quan era més jove escoltava moltíssima música —sobretot música «clàssica»—, llegia tant com podia i procurava veure força pel·lícules i exposicions. Llavors ja tenia uns gustos artístics molt eclèctics: m’agradaven autors d’èpoques i estils molt diferents. Però, a més a… Llegeix-ne més ›
Aprendre a fer dolços i pastissos per compte propi sense un «guia espiritual» que et readreci en moments de dubtes i d’indecisió no és cap camí de roses. Després de dedicar-hi hores i passió òbviament podem explicar la història d’algun… Llegeix-ne més ›
Fa uns quants mesos —ja n’he perdut el recompte: «tempus fugit»!—, vaig descobrir que la Núria, una companya de feina amb qui, sense saber-ho, comparteixo el gust per la gastronomia, també té un blog: La Núria a la cuina. No… Llegeix-ne més ›