Segurament hi ha poques coses que m’agradin més, en el món dels dolços, que la textura d’un bon pastís de formatge. I, en canvi, en faig molt de tant en tant. De fet, ni tan sols recordo l’última vegada que… Llegeix-ne més ›
De vegades tinc petits deliris. No… no són de grandesa! Simplement: la imaginació va per davant dels fets. I visualitzo coses que algunes vegades (poques!) es converteixen en realitat i altres vegades (més sovint!) es queden en mer projecte.
De vegades em sorprèn que certes persones tinguin gustos tan especials en el menjar. Però aleshores em poso a reflexionar una miqueta sobre mi mateix i penso que, de fet, jo sóc igual o pitjor.
Si us penseu que l’única persona que renega del préssec en almívar és «El comidista», aneu ben equivocats. «El Comidista» té precursors! Als anys 80, un amic ja se’n burlava: considerava esperpèntic veure «pijames» i semiesferes de préssec amarats de… Llegeix-ne més ›
Les donacions de fruita d’aquest estiu van donar molt de sí! Després de la confitura de prunes grogues amb romaní, encara quedaven mirabelles per donar i per vendre: per menjar i per preparar unes postres una mica més elaborades. Amb… Llegeix-ne més ›
Aprendre a fer dolços i pastissos per compte propi sense un «guia espiritual» que et readreci en moments de dubtes i d’indecisió no és cap camí de roses. Després de dedicar-hi hores i passió òbviament podem explicar la història d’algun… Llegeix-ne més ›
Tard o d’hora sabia que passaria! Quan hi ha llimones a la cuina —sobretot, si són collides directament de l’arbre i no han passat per processos d’embelliment varis (o gairebé podríem dir-ne d’«intoxicació»)—, indefectiblement em sento dir: «Que bo que… Llegeix-ne més ›
Fa quinze dies l’Alicia va tornar d’un viatge a Argentina i Uruguai. Poc després d’arribar, vam quedar per veure’ns, atipar-nos de pizza i posar-nos al dia. Ens va portar “ticholos” i, en donar-nos-els, no va faltar temps perquè ella i… Llegeix-ne més ›