Amb la Stani, a més a més de ser amics, compartim moltes coses... Compartim altres amistats, la passió per la música, la necessitat de parlar llengües diferents —tot i que, de vegades, aquesta necessitat també es converteix en obligació, oi?—, el contacte amb la cultura germànica i el gust per cuinar, fer pastissos i, sobretot, menjar-los.
Dissabte va ser el seu aniversari i ens va convidar a celebrar-ho. (Pots estar tranquil·la, Stani, que, tot i que vaig identificar clarament els números de les espelmes, no proclamaré la teva edat als quatre vents internàutics!). La invitació deia més o menys:
«Voleu venir, dissabte, a compartir una tarda de cafè i galetes?»
I... en aquests casos dec ser molt fàcil de convèncer, previsible i fins i tot suggestionable, perquè immediatament em va venir al cap la imatge d'unes simples i exquisides galetes de llima. (Odio Pavlov i el seu gos dels coll%@&?#!).
D’unes setmanes ençà m’he proposat publicar periòdicament receptes de dolços senzills, sense massa complicacions ni floritures, fàcils de preparar per mans inexpertes. I, de galetes, n’hi ha d’una mica laborioses —sobretot si són decorades—, però també n’hi ha de molt senzilles, com la majoria de les fetes a base de pasta trencada o sablé.
Les que us presento avui reben el nom genèric de «galetes de nevera». Generalment preparar la massa és qüestió de minuts, però és preferible fer-ho amb unes hores —o fins i tot dies— d’antelació, perquè necessita repòs. Aquesta massa només té tres ingredients bàsics —farina, mantega i sucre— que es complementen amb farines d'altres cereals diferents del blat, de fruits secs i amb tota mena d'aromes o «entrebancs». El procediment més habitual de preparar-la és batre la mantega (a temperatura ambient) a punt de crema amb el sucre i, quan pren un color blanquinós i una textura molt suau, afegir-hi els ingredients secs i mesclar-los ràpidament fins que estiguin lligats. Per donar forma a les galetes, el més fàcil és formar cilindres d'un diàmetre raonable (de la mida de les galetes) i reservar-los en fred. Un cop reposats i endurits, se'n poden tallar immediatament rodanxes d'entre 5 i 10 mil·límetres i enfornar-les o bé guardar sencers al congelador per utilitzar improvisadament en una altra ocasió.
Per a la Stani he volgut preparar unes galetes simples però alhora gustoses, amb un ric aroma de mantega i un toc fresc i subtil de cítric. I com que la Stani i la música sempre van de bracet, us proposo un maridatge musical!
Maridatge musical
[soundcloud params="color=ff6600&auto_play=false&show_comments=false" url="https://api.soundcloud.com/tracks/67328830" width="90%" height="166" iframe="true" /]Aquestes galetes tenen un aroma fresc i subtil. Per a mi són ideals per acompanyar una bona tassa de te o de cafè. Em transporten a un ambient plàcid com el que m'imagino que regnava a les cinc de la tarda a l'Anglaterra de tombants del segle XIX al XX. Així, doncs, us proposo escoltar The Lark Ascending, de Ralf Vaughan Williams, una obra de sonoritat suggerent... plena de detalls.
Galetes de llima
Ingredients
* Quantitat de sucre reduïda el 23/12/2015.
Preparació
- Traieu la mantega de la nevera, peseu-la, talleu-la a trossos petits i deixeu-la temperar. Peseu i prepareu tota la resta d'ingredients.
- En un bol gran ajunteu la farina, la farina de blat de moro i la sal. Barregeu-ho amb la batedora de mà per treure els grumolls.
- Poseu la mantega en un altre bol i estoveu-la amb la batedora de varetes. Afegiu-hi el sucre de llustre amb una forquilla (per evitar que amb la velocitat de les varetes en voli la meitat) i torneu a batre la mescla. Al final, barregeu-hi el suc i la ratlladura de la pell de llima i la vainilla.
- Incorporeu la farina a la mescla de mantega i sucre. Barregeu-ho amb la batedora a velocitat baixa només fins que la massa sigui uniforme, sense excedir-vos.
- Talleu un parell o tres de trossos de film alimentari i, amb l'ajuda del mateix film, formeu cilindres d'uns 3 cm de diàmetre. (No tingueu temptació de fer-los més amples, perquè quan enforneu les galetes, s'eixamplen una mica.) Aplaneu bé els dos extrems, emboliqueu-los bé i reserveu-los a la nevera un mínim d'una hora.
- Traieu els cilindres de la nevera, talleu-ne peces de mig centímetre d'amplada i poseu-les al damunt d'una safata amb paper de forn. Talleu només les peces necessàries per a cada fornada. Segurament n'haureu de fer més d'una. Mentrestant, reserveu la resta de massa a la nevera.
- Enforneu les galetes a 180 °C entre 8 i 10 minuts. Han de quedar lleugerament rosses.
- Un cop tretes del forn, deixeu refredar les galetes un minut i passeu-les a una reixa de pastisseria. Deixeu-les reposar uns deu minuts més i, immediatament, passeu-les per sucre de llustre. (Si les arrebosseu quan encara són massa calentes, el sucre es fondrà amb la humitat de la mantega.)
QUÈ ÉS...?
Aquestes galetes de llima són galetes de nevera (EN: refrigerator cookies). Tenen tres ingredients bàsics —farina, mantega i sucre— que, en aquest cas, es complementen amb farina de blat de moro (que els donen una textura més suau), suc i ratlladura de llima. Un cop lligats els ingredients es formen cilindres d'uns 3 centímetres de diàmetre i es deixen reposar a la nevera. Aleshores es tallen en rodanxes i es couen al forn fins que agafen un lleuger to daurat.
LABORATORI
Variacions
A més a més dels tres ingredients bàsics s'hi poden afegir:
- altres farines de cereals
- fruits secs mòlts o tallats a trossets
- «perles» de xocolata
- trossets de fruita ensucrada
- essències
- petites quantitats de suc i ratlladura de cítrics...
Tècniques
Per preparar aquesta mena de galetes la tècnica gairebé sempre és la mateixa: batre la mantega a punt de crema, afegir-hi el sucre i deixar que la mescla agafi aire i, finalment, mesclar-hi ràpidament els ingredients secs. D'aquesta tècnica els anglòfons en diuen «creaming method». Si en voleu llegir una mica més, podeu fer-ho a:
RECURSOS
La recepta
He adaptat la recepta de:
- Lime Meltaways, a «The Martha Stewart Show».
Altres receptes
Ja és com a mínim la tercera vegada que preparo aquestes galetes. Inicialment no m'ho havia ni plantejat, perquè ja fa uns quants anys que tinc una còpia d'aquesta recepta al meu arxiu, però mentre escrivia aquesta notícia se'm va acudir fer una mica de recerca a la xarxa per buscar receptes alternatives. Els resultats confirmen altra vegada que, amb la profusió de blogs culinaris actual, cada vegada és més difícil publicar receptes «originals»!
- Galetes de llimona (meltaways) (en català), a Trossets de cuina, el blog de Cinta Farnós. Trobareu la traducció a l'anglès de la recepta a la revista Honest Cooking.
- Galletitas de lima (en castellà), a La Cucina del Topino.
- Gluten Free Lemon and Almond Meltaways (galetes de llimona i ametlla sense gluten / recepta en anglès), a Canelle et Vanille, el blog d'Aran Goyoaga.
Laialag diu:
Hola,
Avui he fet aquestes galetes i m’ha ajudat el meu fill de 4 anys (ideal per fer amb nens – arrebossat amb sucre). De gust molt bones, però no m’han quedat gaire rodones . Com ho fas perquè el cilindre quedi perfecte? El cap de setmana que vas fer les galetes per l’aniversari de l’Stani vaig sopar amb ella i l’Albert i em van ensenyar el teu blog. I aquesta és la primera vegada que faig una de les teves receptes… M’ha agradat molt. Fins ara les galetes no ha estat el postre que em surti millor.. he de dir que tinc una sogra alemana i al Nadal fa unes galetes espectaculars (molts tipus, formes i gustos) i fins ara no he aconseguit que em surtin com ella.
Per cert on compres els ingredients? Algunes botigues que conec a Bcna són molt cares. Alguna recomanació?
Fins aviat (com que avui plou intentarem fer les melindros que al meu fill li agraden molt) si tenim temps,perquè venen amics a sopar i encara he de pensar el menú:-)
Laia
Pd ja et diré com em surten els melindros.
oportell diu:
Hola, Laia…
Com que aquest tipus de masses porten molta mantega, són “enemigues” dels ambients massa calorosos. Si pots, treballa en un lloc fresc. També has d’evitar manipular-la gaire: quan veus que la farina ja està incorporada a la resta d’ingredients has de parar de remenar i fer de seguida els cilindres. Jo primer divideixo la massa en tres o quatre parts i a cada part hi dono forma ràpidament amb les mans. Si no queda gaire rodona, no hi pateixo gaire, perquè un cop està embolicada amb el film de plàstic, l’acabo d’afinar fent-la rodar com un corró i aplano els extrems. Després ha de reposar una bona estona (sense escatimar temps de nevera). Quan tallo les galetes, si no les puc enfornar de seguida, poso la safata a la nevera i directe de la nevera al forn.
Jo els ingredients generalment els compro en supermercats, tot i que ja saps que aquí hi ha molta menys varietat que per exemple a Alemanya, on hi ha molta més tradició de fer pastissos a casa. Quan vaig a supermercats nous o a hipermercats, sempre faig un repàs general per veure si hi trobo alguna cosa especial que m’hagi costat de trobar en altres ocasions: sucres, farines, làctics, fruits… També m’agrada anar a mercats com la Boqueria i a alguna botiga especialitzada (ara ja n’hi ha unes quantes). En general m’agradaria poder “treballar” sempre amb ingredients de qualitat, però no sempre en tinc a l’abast… o sigui que faig una mica el que puc.
A veure si et surten ben bons, els melindros! Ja m’ho explicaràs!