[16] Gat per llebre?

Fins fa pocs anys a casa nostra la família dels làctics i derivats encara era força minsa: no ens treien dels iogurts naturals, iogurts aromatitzats o iogurts amb trossets de fruita —tots ells de llet de vaca—, dels flams de vainilla o d’ou —a hores d’ara encara em pregunto per què en diem així… quins flams no ho són, d’ou?!— i de les cremes «naturals» o de xocolata.

En canvi darrerament les neveres dels supermercats i de les botigues d’alimentació s’han omplert a vessar de productes de tota mena: bons i no tan bons; industrials i artesanals; de llet de vaca, d’ovella, de cabra, de soja, d’ametlla; típics d’aquí i típics de terres llunyanes… N’hi ha un repertori tan vast, que gairebé mareja. I això que encara estem força lluny de la cultura dels làctics centre i nordeuropea…

Flam de mató 3

De tot aquest reguitzell de postres, n’hi ha unes que em tenen el cor robat: els «flams de mató». Quan vaig a dinar a casa els pares sovint me n’ofereixen i poques vegades sóc capaç de resistir la temptació. Ells els compren d’una coneguda granja de la comarca, però fa tant de temps que sento a dir que són tan fàcils de fer a casa, que ara ja no podia esperar més: n’havia de preparar jo mateix!

Segurament ha accelerat la decisió el fet de descobrir el blog de La Núria a la cuina i de veure que ella tenia una recepta de flams de mató ben senzilla de seguir. Però sóc inconformista de mena: abans d’agafar els estris de pastisseria, m’agrada llegir altres receptes, contrastar la informació i, si em sembla necessari, fer-hi les adaptacions que calgui. I… en aquest cas l’«excés» d’investigació m’ha portat per camins tortuosos!

M’explico…! Gairebé totes les receptes de «flams de mató» que corren per la xarxa recorren als sobres de quallada. A mi, sincerament, mai m’ha fet gaire gràcia utilitzar productes industrials per preparar postres casolanes. Per això quan puc intento buscar alternatives més naturals. En aquest cas em va semblar completament lògic substituir les «pólvores màgiques» per ous, ja que, de fet, es tractava de donar cos a un flam. Però us he de ser sincer… els resultats em van descol·locar! Volia flams? Doncs això és realment el que vaig obtenir! Els flams de mató —no podia ser d’altra manera!— tenen gust d’ou, com tots els flams, i no s’assemblen en res —ni en la textura ni en el gust— a allò que ens venen a les botigues com a «flams de mató», que en realitat podríem definir com a «quallades de mató». Els primers són més «gelatinosos»; els segons més densos i amb un gust de mató més intens.

Aquesta experiència no ha estat de cap manera un fracàs: per a mi el resultat ha estat completament diferent de l’esperat, però molt bo, sobretot després de deixar reposar els flams un parell de dies a la nevera. Més aviat ha estat una provocació per experimentar més. Així, doncs, m’he proposat un repte: provar altres receptes i comparar els resultats. Segurament la primera cosa que faré serà afegir una mica de midó de blat de moro a la recepta d’avui, tal com proposen alguns bloguers. Aquesta vegada no ho vaig fer per no donar als flams una textura farinosa, però tinc el pressentiment que ajudaria a resoldre un petit problema: si s’usen flameres una mica altes, els flams tenen tendència a segregar sèrum i a quedar poc compactes. En les flameres més baixes, segons he pogut comprovar, això no passa tant. Una altra variació possible seria escórrer el mató amb un drap abans d’incorporar-lo a la recepta per evitar l’excés d’aigua. O bé reduir la proporció de llet per obtenir un flam més dens. I, per què no, si em ve de gust menjar «quallada» en comptes de flam, provar els ditxosos sobres…!

Teniu alguna recepta infal·lible, vosaltres? O alguna recomanació? Bé… en qualsevol cas de moment us deixo amb la primera fase de l’experiment!

Flam de mató (1a recepta)

Recepta a: http://www.atresquartsdequinze.net/flams-de-mato/ Data de publicació: 23/10/2013
Racions: 6-8 flams de 150 ml Preparació: 15 min Cocció: 1 h i 10 min

Ingredients

Unitats Mètric Volum Ingredient
4 ous (L)
150 gr de sucre blanc
250 gr de mató
350 ml de llet fresca
150 ml de nata líquida
fava tonca ratllada

Preparació

  1. Mesureu tots els ingredients. Escalfeu aigua per al bany Maria. Prepareu entre sis i vuit flameres individuals i una safata per anar al forn, preferentment de ceràmica esmaltada o «pyrex». Preescalfeu el forn a 180 °C.
  2. Poseu un parell de culleradetes de caramel líquid al fons de les flameres.
  3. En un bol alt i prim, bateu breument els ous amb el sucre amb el minipimer.
  4. Afegiu-hi el mató i tritureu-lo per afinar la mescla. Finalment, diluïu-ho breument amb la llet i la nata.
  5. Ratlleu-hi una mica de fava tonca o afegiu-hi qualsevol altre aromatitzant del vostre gust.
  6. Aboqueu la mescla a dins de les flameres, poseu-les dins de la safata i poseu la safata al forn. Vigilant de no cremar-vos, ompliu-la amb aigua bullent fins a la meitat de l’alçada dels motlles. Emboliqueu la safata amb paper d’alumini i deixeu coure els flams entre 1 hora i 1 hora i 10 minuts. Per comprovar-ne la cocció, punxeu-los amb un escuradents fins que surti net.
  7. Deixeu refredar els flams a temperatura ambient i poseu-los a la nevera tapats perquè no s’assequin de sobre.
Flam de mató 2

QUÈ ÉS…?

Un flam és una preparació dolça feta a dins d’un motlle al bany maria. Normalment es prepara amb ous sencers, llet i sucre i té una capa de caramel líquid al fons. També n’existeixen variacions que inclouen ametlles, llimona, coco, formatge, mató, cafè, xocolata, torró o fruites a la recepta i aromatitzants com la vainilla o la canyella.

Tradicionalment a Catalunya els flams es mengen desemmotllats en un plat amb una mica de nata muntada. En altres cultures s’acompanyen amb confitura de llet, codonyat, etc.

Si voleu més informació, consulteu la Wikipedia (CA, ES, EN, DE, FR i IT).

LABORATORI

Variacions

Com que provaré més receptes de flams de mató en altres entrades, aquí només us proposo dos canvis:

El mató

  • Es fan flams de tota mena de formatges frescos… Si us sembla, doncs, podeu substituir el mató per qualsevol altre formatge similar que tingueu més a l’abast: requesón, ricotta, mascarpone, formatge cremós, etc.

L’aroma

  • L’elecció de la fava tonca ha estat una mica aleatòria. Em podia haver quedat amb la vainilla de tota la vida, però aquest estiu passat havia comprat un potet d’aquestes llavors típiques del sud de l’Orinoco i em feia gràcia sentir quina nota aromàtica donaven al flam. I he de dir no em desagrada! De totes maneres, proveu altres espècies, també…! Mai se sap si no descobrireu una combinació de gustos excel·lent.
  • Una altra manera de donar gust al flam és a través del caramel, que també podem aromatitzar per separat amb espècies, cafè, sucs de fruites, etc.

RECURSOS

La recepta

Aquesta vegada he combinat receptes diferents —algunes amb quall i altres amb ous— per crear-ne una de pròpia. Gairebé totes mantenen una proporció similar de mató i sucre, però varien la quantitat d’ous, de llet i la presència o no de nata líquida. Vegeu-ne algunes:

Sense ou

Amb ou

 

Hi ha 5 comentaris a “[16] Gat per llebre?

  1. Ostres Oriol! Això és gairebé una tesina del “flam de mató”. Un dia aviam si tastes els flams (“quallades”) de mató que faig i que són reboníssims… Endavant amb la segona fase de l’experiment, ja estaré al cas! I bé, gràcies per recomanar el meu blog i contenta que t’hagi incitat a tirar endavant aquest experiment amb els flams! Bon profit i bona cuina.

    • oportell
      oportell el dia

      De res, Núria! Ja ho veus… qui no té feina, el gat pentina! Ja t’assabentaràs de l’èxit o fracàs de les properes proves.

    • oportell
      oportell el dia

      Núria, en realitat n’he fet un parell més, de proves, ja… però encara no les he publicat al blog. Cada setmana faig alguna cosa dolça, però sóc incapaç de publicar més d’una entrada setmanal. El dia que em falti inspiració per entrar a la cuina, penjaré les receptes endarrerides. Mentrestant, el que et puc dir és que he provat de fer una quallada molt semblant a la teva (amb una mica més de mató) i és boníssima!! Segur que la repetiré aviat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *