[68] Hi canten els àngels

Segurament no hi ha cap lloc amb menys glamour sobre la capa de la terra que un hipermercat. Però aquesta petita història comença en un espai comercial gran i impersonal. I no precisament del Riu de la Plata ni amb música de fons de bandoneó —perdoneu pel tòpic barat… 😀 no l’he pogut evitar!—, que és com possiblement hauria de començar.

Quan vivia a Barcelona, no solia comprar en grans superfícies. Comprava els productes d’ús diari als supermercats més propers a casa i alguns productes frescos al mercat del barri. És obvi que el lloc de residència i el temps disponible afecten en gran mesura els nostres hàbits. I, si no som foodies empedernits o fem esforços titànics per canviar les coses, els alimentaris se’n ressenten!

Confitura de moniato

En tot cas, en ocasions sense saber el com ni el perquè et trobes empenyent un carretó i fent zig-zag entre les línies interminables d’un hipermercat, gairebé com si es tractés d’una activitat de lleure excepcional per a un dissabte a la tarda. (Ja us he confessat alguna vegada que, si bé en altres aspectes no em diuen gran cosa, pel cantó de la varietat els hipermercats «m’apassionen»!)

Em sembla recordar que aquell dissabte en qüestió havíem quedat amb els amics per fer una bona panxada de pizza casolana. I, si la memòria no em falla, devien faltar begudes, llevat o algun ingredient per preparar la salsa. Un motiu prou de pes per sortir a comprar. En tot cas, en aquest hipermercat concret de la vora del Fòrum em va sorprendre veure tota una góndola sencera de productes d’importació dels cinc continents. S’enduien la palma els productes llatins. De fet només calia mirar als voltants per adonar-se que la selecció no era gratuïta: la pela és la pela… aquí i «a la Xina popular»!

Si no hagués estat per un crit sobtat a l’uníson, jo no m’hi hauria fixat mai. De fet, en aquell precís moment, només de pensar en la combinació d’ingredients, segurament m’hauria vingut mal d’estómac. Però la passió era tan desfermada…! «¡Dulce de batata!» 120 decibels! I de la prestatgeria al carretó!

Aleshores la idea no em provocava una atracció especial. Veure el producte enllaunat —que és com se sol adquirir— i tan gelatinós, tampoc. De fet, mai no havia estat massa fan de les confitures de tall. Però aquell dia (o uns dies després) vaig tastar el «dulce de batata» típic del Riu de la Plata per primera vegada i em va semblar prou bo. Industrial, com les que menjava de petit, però de gust exòtic i interessant.

(Disculpeu, companyes i companys de les Terres de l’Ebre. M’encanten els pastissets! Però no he tingut mai el gust de tastar els de moniato. Sempre m’he inclinat pels de cabell d’àngel i, per tant, no puc comparar la confitura d’un riu amb la de l’altre! Per intuïció, diria que la diferència no rau tant en el gust, com en la textura més gelatinosa i el temps de cocció més curt del «dulce de batata».)

No ha estat fins enguany, uns deu anys més tard, que m’ha passat pel cap fer «dulce de batata» per iniciativa pròpia. Els reguitzells de moniatos al mercat i a les verduleries dels voltants gairebé ho demanaven a crits. I aquí us en deixo la recepta! Us adverteixo: fet a casa hi canten els àngels!

Confitura de moniato

En español

Una confitura de tall típica del Riu de la Plata. Es pot fer amb moniatos «del país» o bé, per donar-hi un toc de color espectacular, amb moniatos violetes d’Okinawa.

Recepta a: http://www.atresquartsdequinze.net/confitura-de-moniato/ Data de publicació: 24/10/2016
Racions: 1 bloc de 20 × 20 × 2cm (1 kg aprox.) Preparació: 1 hora 30 min. aprox.

Ingredients

Unitats Mètric Volum Ingredient
500 gr de moniato cuit (aprox. 600-650 gr de moniato cru)
400 gr de sucre blanc granulat
100 gr d’aigua
1 punta de vainilla en pols (o bé un rajolí d’essència)
5 gr d’agar-agar en pols
100-150 gr d’aigua

Preparació

  1. Poseu els moniatos amb pela a una olla amb aigua freda. Poseu l’olla al foc i, quan l’aigua arrenqui el bull, compteu uns 30 minuts. Punxeu els moniatos amb un escuradents per comprovar que són cuits. Deixeu-los escórrer i refredar.
  2. Peleu-los, talleu-los a trossos i passeu-hi la batedora de braç (túrmix). També els podeu aixafar amb una forquilla, però us heu d’assegurar que queda un puré ben fi, sense grumolls.
  3. Poseu el sucre i la primera mesura d’aigua (100 gr) a foc mitjà fort. Remeneu-ho perquè el sucre es dissolgui bé i prepareu un almívar. Quan el líquid arrenqui el bull, compteu 5 minuts. Traieu-lo del foc.
  4. Poseu el puré de moniato en una olla. Barregeu-hi l’almívar i la vainilla en pols. Si veieu que encara queda algun grumoll, passeu-hi altra vegada la batedora. Quan arrenqui el bull, compteu uns 12-15 minuts. Remeneu-ho bé perquè no s’enganxi i vigileu els esquitxos. Sabreu que la confitura està feta quan, en passar la cullera de fusta o espàtula pel fons de l’olla, deixa un traç clar i la confitura es desenganxa de les parets i del fons.
  5. Poseu un pot petit al foc amb la segona mesura d’aigua i l’agar-agar. Deixeu que bulli un parell de minuts perquè s’activi l’agar.
  6. Mentrestant prepareu un motlle quadrat de 20 × 20 cm. Si és de vidre o de plàstic, unteu-lo amb oli amb l’ajuda d’un pinzell. N’heu de fer una capa molt fina. Si no, folreu-lo amb paper antiadherent.
  7. Afegiu la preparació d’agar-agar a la confitura, barregeu-la bé i retorneu la preparació al foc un minut. Si utilitzeu essència de vainilla, afegiu-l’hi en aquest punt per evitar que s’evaporin les partícules aromàtiques volàtils. Aboqueu la confitura al motlle i alliseu-ne la superfície. Deixeu-la reposar a temperatura ambient durant unes hores, fins que se solidifiqui del tot.
  8. Per desemmotllar-la, amb l’ajuda d’un ganivet procureu que entri una mica d’aire entre el motlle i la confitura. Gireu-la al damunt de film de plàstic i emboliqueu-la per conservar-la a la nevera.
Confitura de moniato
 

QUÈ ÉS

El dulce de batata és una confitura sòlida, de textura gelatinosa elaborada amb batata (moniato) típica d’Argentina, Uruguai i Paraguai. És d’un color ataronjat, similar a un caramel clar. I es consumeix habitualment a l’hora de les postres, sovint combinat amb formatge, com el nostre codonyat.

L’agar o agar-agar és una substància gelatinosa d’origen marí no animal. És incolora, insípida i capaç d’absorbir de 200 fins a 300 vegades el seu pes en aigua. S’utilitza força en gastronomia.

Vegeu-ne algunes característiques:

  • És termoreversible: a diferència d’altres substàncies gelatinitzants, un cop solidificada es pot tornar a fondre.
  • És força resistent a l’escalfor: el punt de dissolució és a 90 °C.
  • Té una viscositat molt baixa: el gel és dur i compacte.
  • Té un grau de transparència entre clar i semi-opac.
  • Si es deixa a l’aire lliure, tendeix a assecar-se.

Si voleu conèixer una mica més el món dels «polisacàrids hidrocol·loidals», us recomano la lectura de Texture. A hydrocolloid recipe collecion.

LABORATORI

Variants

Sovint a la confitura de moniato s’hi afegeix xocolata fosa. Si voleu provar-ho, feu-ho a l’últim moment, abans d’emmotllar. Si només hi doneu un parell de voltes amb l’espàtula, us quedarà amb un efecte marbrat molt atractiu.

RECURSOS

La recepta

Malgrat que trobareu receptes similars en blogs de la península, aquesta vegada havia d’anar a «la font». M’he basat en la següent:

Altres receptes

Si busqueu una recepta alternativa, feta amb Thermomix, podeu recórrer a:

Hi ha 4 comentaris a “[68] Hi canten els àngels

  1. Bé, què et dic jo ara? Doncs que m’agrada molt i que crec que la faré perquè diria que aquesta la podré defensar 😂😂😉 (és que les teves receptes tenen un nivell noi…)
    M’encanten els moniatos i no hauria pensat mai en aquestes postres: MERCI!!

    • Oriol
      Oriol el dia

      Dolors,

      Encara estem poc acostumats a aquestes fusions dolces de productes que mentalment relacionem amb plats salats. Però en alguns casos, funcionen de meravella! Per mi aquesta és un “hit”. No m’estranya que a les terres de l’Ebre facin pastissets amb una preparació molt semblant (que, tal com dic al text, jo no he tastat mai!). Una altra que m’agrada molt és la melmelada de cogombre que també vaig publicar fa un temps.

      Si fas la recepta, ja em diràs com t’ha quedat. (Jo aquest any l’aprofito per als panellets, en comptes de codonyat.)

      Petons!

  2. Augusto el dia

    Meravella!
    Em vas fer viatjar en el temps als meus berenars a l’escola!
    Ja l’he fet! .. jajajja… i queda molt però molt bo! <3

    • Oriol
      Oriol el dia

      Augusto,

      Només pel sol fet de fer-vos viatjar a la infantesa, ja haurà valgut la pena provar la recepta i publicar-la. De vegades hi ha coses que no se’ns acudeix fer a casa. I, en canvi, són tan senzilles!

      Petons!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *