[63] Variacions sobre un fruit de finals d’estiu

8

Tenia intenció de començar aquesta entrada amb una petita sentència: «No ha canviat res!». Però sí que han canviat moltes coses. És impossible mirar als voltants, estar atent a les notícies i no percebre que, en realitat, tot es transforma. El que no ha canviat massa, en tot cas, són els meus gustos… i, seixanta-dues entrades més tard, continuo tenint pràcticament els mateixos que abans.

De totes les fruites que he tastat, només n’hi ha una que no m’agradi gens: les figues. I, en canvi, és una fruita que m’atrau especialment: si aconseguiu evitar les temptacions de devorar-la tan aviat com us cau a les mans i l’observeu atentament, veureu que, a més de delicada, té uns colors i una aparença exquisits. Per això, encara que personalment no trobi cap gust a consumir-ne, m’apassiona «transformar-la» i veure com la major part de les persones del meu entorn en gaudeix amb tots els sentits.

Figues verdes

Aquest any me n’han portat altra vegada: de verdes i de negres. I, malgrat que us havia demanat consell i m’havíeu suggerit moltes possibilitats i molt variades d’utilitzar-les, al final el producte estrella han estat altra vegada les confitures. M’hauria pogut estalviar «problemes», quedar-me un cop més a la «zona de confort» i repetir la recepta que he utilitzat durant els darrers anys, però he preferit tornar-ne a provar de noves. I no una, sinó quatre de diferents!

Per què, tanta producció i tanta repetició…? En primer lloc, perquè la quantitat de figues era «ingent», temia que es fessin malbé i justament és aquí on podem esprémer les bondats de les conserves: ens permeten aprofitar els excedents de fruita i evitar el malbaratament. I, en segon lloc, perquè tenia ganes de presentar-vos un petit divertiment personal en forma de sèrie fotogràfica: unes variacions sobre el mateix fruit de finals d’estiu «vist» des dels quatre sentits més relacionats amb la fruïció gastronòmica (el gust, el tacte, la vista i l’olfacte).

Confitura de figues blanques Confitura de figues negres Confitura de figues blanques i aranja Confitura de figues i préssec blancs «Quatre confitures, quatre sentits: gust, tacte, vista i olfacte…»

Cadascuna de les quatre imatges representa una confitura i un sentit diferent. A la primera (a dalt a l’esquerra), veureu una confitura de figues verdes amb vainilla. D’aquesta confitura volia destacar-ne el gust, més suau, ja que en general les figues verdes no són les que s’utilitzen habitualment per elaborar confitures. Si us hi fixeu, també veureu que en aquest cas les figues estan tallades a rodanxes. A la segona (a dalt a la dreta), una confitura de figues negres tallades a daus. El procediment d’elaboració també fa que la textura sigui molt diferent de la de les confitures que es consumeixen normalment. I el gust és tan intens que no li calen complements! A la tercera (a baix a l’esquerra), la confitura de figues verdes amb aranja. Té un color extraordinari, a més a més d’un gust sorprenent —que fins i tot m’agrada a mi!—. Finalment, a la quarta (a baix a la dreta), veureu representada la confitura de figues verdes amb préssec blanc, que destaca pel seu aroma d’estiu.

Si teniu figues a l’abast, ja sabeu què us toca… Triar la que més us agradi! Preferiu una confitura «pura», d’un sol fruit? O us atrau la idea de combinar-la amb altres gustos? En tot cas, les que combinen figues amb algun altre fruit segurament us sorprendran.

Quatre confitures amb figues

Quatre variacions d’una mateixa recepta de confitura de figues: confitura de figues verdes amb vainilla, de figues negres, de figues verdes amb préssec blanc i de figues verdes amb aranja.

Recepta a: http://www.atresquartsdequinze.net/confitura-de-figues-2015/ Data de publicació: 15/09/2015
Racions: 4-5 pots de 250 ml Preparació: 1 hora + 1 hora de maceració i 1 nit de repòs

Confitura de figues verdes amb vainilla

Ingredients

Unitats Mètric Volum Ingredient
1 kg de figues verdes netes
700 gr de sucre blanc granulat
1/2 llimona (el suc)
1 beina de vainilla

Preparació

  1. Per fer una bona confitura de figues, escolliu fruits madurs però sencers, sense escletxes ni picades d’ocell.
El primer dia:
  1. Netegeu les figues sota l’aixeta i eixugueu-les amb un drap net sense malmetre-les.
  2. Escapceu els fruits per tots dos cantons i talleu-los a rodanxes d’uns 4 mm de gruix. Poseu les rodanxes en un bol i alterneu-les amb el sucre, per capes. Regueu-ho tot plegat amb el suc de llimona. Tapeu-ho amb film de plàstic i deixeu-ho macerar durant una hora. Si cal, remeneu-ho algun cop amb delicadesa perquè el sucre es desfaci bé.
  3. Aboqueu el contingut del bol a una olla i, a foc mitjà, feu que arrenqui el bull. Pareu el foc, deixeu-ho refredar, poseu-ho en un altre bol, tapeu-ho a pell amb film de plàstic o paper de forn i deixeu-ho reposar tota una nit en un lloc fresc o a la nevera.
El segon dia:
  1. Esterilitzeu 5 pots de vidre de 250 ml tot fent-los bullir durant 10 minuts coberts d’aigua. Esterilitzeu les tapes durant 2 minuts. Poseu els pots i les tapes al damunt d’un drap net. Amb l’escalfor l’aigua s’acabarà d’evaporar. Si no, a última hora acabeu-los d’assecar del tot.
  2. Poseu un plat petit al congelador.
  3. Retorneu la barreja de figues i almívar al foc, feu que arrenqui el bull i deixeu que bulli a foc mitjà-fort entre 5 i 10 minuts. Remeneu-ho sovint i retireu a consciència l’escuma que es formi a la superfície.
  4. Per comprovar el punt de gelificació, traieu el platet del congelador i, amb una cullereta, tireu-hi unes gotes de confitura. Retorneu-ho al congelador uns moments i, seguidament, comproveu la textura de la confitura amb el dit. Si es formen arrugues a la superfície, ja podeu apagar el foc.
  5. Envaseu la confitura en calent. En cas de necessitat, netegeu els brocs dels pots amb alcohol (algun licor de gust neutre). Tapeu-los i deixeu-los refredar perquè es formi el buit.

Confitura de figues negres

Ingredients

Unitats Mètric Volum Ingredient
1 kg de figues negres netes
700 gr de sucre blanc granulat
1/2 llimona (el suc)

Preparació

  1. Per fer una bona confitura de figues, escolliu fruits madurs però sencers, sense escletxes ni picades d’ocell.
El primer dia:
  1. Netegeu les figues sota l’aixeta i eixugueu-les amb un drap net sense malmetre-les.
  2. Escapceu els fruits per tots dos cantons i talleu-los en sis trossos. Dividiu altra vegada cada tros en tres parts. Poseu els daus de figues en un bol i alterneu-los amb el sucre, per capes. Regueu-ho tot plegat amb el suc de llimona. Tapeu-ho amb film de plàstic i deixeu-ho macerar durant una hora. Si cal, remeneu-ho algun cop amb delicadesa perquè el sucre es desfaci bé.
  3. Aboqueu el contingut del bol a una olla i, a foc mitjà, feu que arrenqui el bull. Pareu el foc, deixeu-ho refredar, poseu-ho en un altre bol, tapeu-ho a pell amb film de plàstic o paper de forn i deixeu-ho reposar tota una nit en un lloc fresc o a la nevera.
El segon dia:
  1. Esterilitzeu 5 pots de vidre de 250 ml tot fent-los bullir durant 10 minuts coberts d’aigua. Esterilitzeu les tapes durant 2 minuts. Poseu els pots i les tapes al damunt d’un drap net. Amb l’escalfor l’aigua s’acabarà d’evaporar. Si no, a última hora acabeu-los d’assecar del tot.
  2. Poseu un plat petit al congelador.
  3. Retorneu la barreja de figues i almívar al foc, feu que arrenqui el bull i deixeu que bulli a foc mitjà-fort entre 5 i 10 minuts. Remeneu-ho sovint i retireu a consciència l’escuma que es formi a la superfície.
  4. Per comprovar el punt de gelificació, traieu el platet del congelador i, amb una cullereta, tireu-hi unes gotes de confitura. Retorneu-ho al congelador uns moments i, seguidament, comproveu la textura de la confitura amb el dit. Si es formen arrugues a la superfície, ja podeu apagar el foc.
  5. Envaseu la confitura en calent. En cas de necessitat, netegeu els brocs dels pots amb alcohol (algun licor de gust neutre). Tapeu-los i deixeu-los refredar perquè es formi el buit.

Confitura de figues verdes amb préssec blanc

Ingredients

Unitats Mètric Volum Ingredient
500 gr de figues verdes netes
500 gr de préssecs blancs nets
700 gr de sucre blanc granulat
1/2 llimona (el suc)

Preparació

  1. Per fer una bona confitura, escolliu fruits madurs però sencers, sense cops, escletxes ni picades d’ocell.
El primer dia:
  1. Netegeu les figues sota l’aixeta i eixugueu-les amb un drap net sense malmetre-les.
  2. Escapceu els fruits per tots dos cantons i talleu-los en sis trossos. Dividiu altra vegada cada tros en tres parts.
  3. Peleu els préssecs, talleu-los per la meitat i retireu els pinyols. Dividiu cada meitat en quatre trossos i talleu cada tros en làmines d’uns 4 mm de gruix.
  4. Poseu la fruita en un bol i alterneu-la amb el sucre, per capes. Regueu-ho tot plegat amb el suc de llimona. Tapeu-ho amb film de plàstic i deixeu-ho macerar durant una hora. Si cal, remeneu-ho algun cop amb delicadesa perquè el sucre es desfaci bé.
  5. Aboqueu el contingut del bol a una olla i, a foc mitjà, feu que arrenqui el bull. Pareu el foc, deixeu-ho refredar, poseu-ho en un altre bol, tapeu-ho a pell amb film de plàstic o paper de forn i deixeu-ho reposar tota una nit en un lloc fresc o a la nevera.
El segon dia:
  1. Esterilitzeu 5 pots de vidre de 250 ml tot fent-los bullir durant 10 minuts coberts d’aigua. Esterilitzeu les tapes durant 2 minuts. Poseu els pots i les tapes al damunt d’un drap net. Amb l’escalfor l’aigua s’acabarà d’evaporar. Si no, a última hora acabeu-los d’assecar del tot.
  2. Poseu un plat petit al congelador.
  3. Retorneu la barreja de figues, préssec i almívar al foc, feu que arrenqui el bull i deixeu que bulli a foc mitjà-fort entre 5 i 10 minuts. Remeneu-ho sovint i retireu a consciència l’escuma que es formi a la superfície.
  4. Per comprovar el punt de gelificació, traieu el platet del congelador i, amb una cullereta, tireu-hi unes gotes de confitura. Retorneu-ho al congelador uns moments i, seguidament, comproveu la textura de la confitura amb el dit. Si es formen arrugues a la superfície, ja podeu apagar el foc.
  5. Envaseu la confitura en calent. En cas de necessitat, netegeu els brocs dels pots amb alcohol (algun licor de gust neutre). Tapeu-los i deixeu-los refredar perquè es formi el buit.

Confitura de figues verdes amb aranja

Ingredients

Unitats Mètric Volum Ingredient
500 gr de figues verdes netes
500 gr de supremes d’aranja (grills sense pell), aprox. 2 aranges
700 gr de sucre blanc granulat
1/2 llimona (el suc)

Preparació

  1. Per fer una bona confitura, escolliu fruits madurs però sencers, sense cops, escletxes ni picades d’ocell.
El primer dia:
  1. Netegeu les figues sota l’aixeta i eixugueu-les amb un drap net sense malmetre-les.
  2. Escapceu els fruits per tots dos cantons i talleu-los en sis trossos. Dividiu altra vegada cada tros en tres parts.
  3. Peleu les aranges a viu (sense la pell blanca) i, amb un ganivet ben esmolat, separeu les supremes de les membranes. Talleu les supremes en dos o tres trossos. Procureu recollir el suc.
  4. Poseu la fruita i el suc en un bol i alterneu-la amb el sucre, per capes. Regueu-ho tot plegat amb el suc de llimona. Tapeu-ho amb film de plàstic i deixeu-ho macerar durant una hora. Si cal, remeneu-ho algun cop amb delicadesa perquè el sucre es desfaci bé.
  5. Aboqueu el contingut del bol a una olla i, a foc mitjà, feu que arrenqui el bull. Pareu el foc, deixeu-ho refredar, poseu-ho en un altre bol, tapeu-ho a pell amb film de plàstic o paper de forn i deixeu-ho reposar tota una nit en un lloc fresc o a la nevera.
El segon dia:
  1. Esterilitzeu 5 pots de vidre de 250 ml tot fent-los bullir durant 10 minuts coberts d’aigua. Esterilitzeu les tapes durant 2 minuts. Poseu els pots i les tapes al damunt d’un drap net. Amb l’escalfor l’aigua s’acabarà d’evaporar. Si no, a última hora acabeu-los d’assecar del tot.
  2. Poseu un plat petit al congelador.
  3. Retorneu la barreja de figues, aranja i almívar al foc, feu que arrenqui el bull i deixeu que bulli a foc mitjà-fort entre 5 i 10 minuts. (En aquest cas, com que l’aranja té molt suc, pot ser que l’hi hagueu de deixar fins i tot 2 0 3 minuts més.) Remeneu-ho sovint i retireu a consciència l’escuma que es formi a la superfície.
  4. Per comprovar el punt de gelificació, traieu el platet del congelador i, amb una cullereta, tireu-hi unes gotes de confitura. Retorneu-ho al congelador uns moments i, seguidament, comproveu la textura de la confitura amb el dit. Si es formen arrugues a la superfície, ja podeu apagar el foc.
  5. Envaseu la confitura en calent. En cas de necessitat, netegeu els brocs dels pots amb alcohol (algun licor de gust neutre). Tapeu-los i deixeu-los refredar perquè es formi el buit.
Quatre confitures de figues
 

RECURSOS

La recepta

Trobareu les receptes originals al llibre següent:

  • Ferber, Christine. Leçons de confitures. París: Éditions du Chêne, 2009 (en francès).

En totes elles he reduït la quantitat de sucre de 850 a 700 gr per quilo de fruita. En la recepta de la confitura de figues amb aranja, a falta d’indicacions més detallades, he tractat l’aranja de la manera que m’ha semblat més adient. I he modificat les proporcions d’una fruita i de l’altra per adaptar la recepta als meus gustos.

L’altra recepta del blog

Si preferiu una recepta més clàssica, la trobareu a:

Hi ha 8 comentaris a “[63] Variacions sobre un fruit de finals d’estiu

  1. Bones combinacions sí senyor. De fet em mig coincidit. La que he fet jo enguany és de figues negres amb canyella i vainilla. A veure que trigo ha penjar la recepta… Últimament estic força gandula!

    • Oriol
      Oriol el dia

      Núria, ja veus que a mi també em costa unes quantes setmanes publicar les receptes que faig…! Em dec enrotllar massa… Hihi!

  2. Ostres, per ser que no t’agraden les figues n’has fet unes transformacions excel·lents!! no sabria amb quina proposta quedar-me… però la de la vainilla em tira, i molt!! un petó!

    • Oriol
      Oriol el dia

      Eva, com que les figues verdes tenen un gust molt suau, són ideals per combinar amb alguna altra fruita o amb espècies. Són un bon complement! I… la vainilla queda bé amb gairebé tots els dolços. Un petó!

  3. Oriol que bo!! Llàstima que jo aquestes melmelades no les podré fer mai: les figues van escasses a Suïssa, son caríssimas i no pas gaire bones. I si n’arreplego de cassolanes i dolces… llavors me les menjo en un tres i ni res! M’encanten!!!!! No pararia de menjar-ne!! La d’aranja (per cert, a l’entrada diu “Préssec aranja” ;D) m’agradaria provar-la un dia perquè m’interessa el tema dels contrasts 😀
    Petons guapo!

    • Oriol
      Oriol el dia

      Dolors,
      Encara que aquí per tot arreu hi hagi figueres, no sempre és fàcil aconseguir figues sense haver-les de comprar. Però aquest any ja veus que me n’han portat moltes i ho he aprofitat.
      Després d’aquestes quatre confitures, encara en vaig fer una cinquena amb figues verdes i tomàquet (que encara no he tastat).
      Confesso que a mi aquest fruit no m’agrada gaire, però les confitures que combinen figues amb préssec o amb aranja són “brutals”! Segurament hi fa molt el procediment, que conserva tots els gustos i dóna una textura molt confitada als fruits. (Per cert, gràcies per la correcció! Ja ho he modificat. No pot ser bo treballar amb quatre receptes al mateix temps! :-D).
      Si t’agraden els contrastos i les combinacions, al llibre de Christine Ferber n’hi ha molts. Si vols te’n puc passar l’índex perquè hi facis una ullada.
      Petons!

      • Oriol!!! Em parles de llibres??!! Nooooooo! Massa tard! Sóc una adicta als llibres. TOTS!! M’apassiona llegir. Sempre m’ha agradat i ja de petita jo era la rata de biblioteca de casa. Però els de cuina… aquests ara mateix em fan perdre el seny! 🙂
        No coneixia la Christine Ferber (diga’m ignorant) però he donat un cop d’ull a l’Amazon i ja m’he fet una idea de les receptes que fa i sí, crec que majoritàriament són del meu estil. Gràcies per la recomanació! No és que mengi massa melmelades jo (sóc més salada que dolça – encara que el meu bloc pugui semblar contradictori ;D) però si en menjo, m’agraden “diferents”. Tinc el llibre a la llista de “properes compres” i espero que el francés no em representi un problema: ara mateix el tinc una mica rovellat.
        Una abraçada guapo!

        • Oriol
          Oriol el dia

          Dolors,
          Com en gairebé tots els llibres de confitures i melmelades, el de la Christine Ferber també fa petites incursions en el món dels agredolços. O sigui que també hi trobaràs receptes que et podràs dedicar a tu mateixa! Ah… i si et fa mandra haver de refrescar el francès, em sembla que n’hi ha una edició en alemany. 😉
          Fa uns mesos encara vaig veure un altre llibre que fa molt bona pinta: The Modern Preserver, de Kylee Newton, una noia que fa melmelades i conserves artesanes a Londres. (Té pàgina web.) No el tinc, encara, però caurà en algun moment.
          Per cert… He de mirar al teu blog quines receptes proposes per a les festes, que ja m’entra la febre culinària nadalenca! 🙂
          Petons!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *