Us n'adoneu de la quantitat de paraules creades darrerament per donar nom a grups de persones «maniacoobsessives»? Alguns d'aquests mots són força especialitzats... Generalment s'apliquen a àmbits molt concrets i, sospitosament sovint, aquests àmbits estan relacionats amb la informàtica, les tecnologies i, més darrerament, amb les xarxes socials. Però les obsessions humanes són moltes i molt variades: jo diria fins i tot que n'hi ha per a tots els gustos! I la gastronomia no se n'escapa!
En una entrada anterior us explicava que, malgrat que m'apassiona el menjar i gairebé tot el que l'envolta —i dic «gairebé» amb plena consciència!—, no em considero un gourmet. Respecto enormement la gent que té un talent especial per la degustació, per la fruïció gastronòmica i és capaç de teixir xarxa, de mostrar tot allò que fa d'una manera honesta i de fer-se valorar per aquestes qualitats: és realment admirable...! Jo sóc més bàsic: no sóc foodie. I, en canvi, l'obsessió pels dolços fa que m'identifiqui cada vegada més amb la definició d'un friki. Més ben dit: un friki de cap a peus!
Per què? És ben simple...! Perquè tenir un blog i compartir allò que cuino a les xarxes socials fa que m'aproximi a la gastronomia d'una manera que no m'hauria imaginat mai i que, certament, és força estranya.
En primera instància continuo cuinant perquè gaudeixo menjant. I m'agrada que els altres gaudeixin menjant allò que faig. Però compartir-ho a la xarxa, ja sigui al blog, a Twitter o a Instagram, té unes implicacions completament diferents! D'un temps ençà, de vegades em descobreixo a mi mateix planificant alguna activitat culinària al voltant d'aquestes xarxes, i no a l'inrevés. Per exemple... Us hi heu trobat, vosaltres, que a l'hora de cuinar busqueu el lloc i el moment més adequats per fer una fotografia amb llum natural i d'una mínima qualitat? I que, si les circumstàncies no són idònies, teniu la sensació que perdeu una bona oportunitat? Això vol dir, per exemple, que ja no us plantegeu decorar un pastís al vespre: l'haureu de guardar tota una nit a la nevera i l'endemà ja no tindrà el mateix aspecte d'acabat de fer. O bé que, sovint, ja no trieu la recepta per la simplicitat i pel gust: al cap i a la fi si és poc original a la xarxa no podrà «competir» amb milers de receptes semblants tant o més suculentes...!
De vegades aquesta recerca d'originalitat va una mica massa enllà: produïm petits monstres culinaris d'un valor més aviat discutible. Però de vegades, quan fem incursions en terrenys estrafolaris, també l'encertem!
Ja sabeu que darrerament m'ha agafat una mena de febre per les confitures, melmelades i conserves, en general. Fa unes setmanes, «regirant» per Pinterest vaig veure la fotografia d'una confitura que em va cridar l'atenció immediatament —el poder de les imatges no té límits!—. Després de llegir el peu de foto i de seguir l'enllaç, em vaig acabar de convèncer que l'havia de provar de totes totes! L'ingredient principal, el cogombre, era completament extravagant, però la font de la recepta, el blog Like a strawberry milk de Fanny Zanotti, suposava gairebé una garantia total d'èxit. (Foodbeam, el primer blog ja abandonat d'aquesta jove pastissera francesa establerta a Suècia, va ser un dels primers que vaig seguir i la font d'on vaig treure algunes receptes bàsiques que ara utilitzo habitualment.)
Tal com faig en tantes altres ocasions, vaig desar la confitura de cogombre i vainilla «al calaix». Però, donada la profusió de bones propostes a Internet i el poc temps per provar-les totes, sovint aquesta operació significa automàticament que la recepta quedi oblidada en un racó i no vegi mai més la llum. Aquesta vegada, augurant-li un mal futur, vaig decidir provar-la de seguida —amb les petites variacions de rigor!— com a acompanyament d'una panna cotta. El resultat, sorprenent!
Quina diferència hi ha, entre la meva proposta i la recepta original? Simplement, l'addició d'un cítric per intentar compensar el regust tan habitual del cogombre. I... per què dues receptes en comptes d'una? La primera recepta és molt equilibrada, relativament poc dolça i serveix perfectament per al consum immediat. Però la baixa concentració de sucre la fa poc apta per a l'emmagatzematge i per a una conservació llarga del producte final. A més a més, recorre a un tipus de pectina, l'NH, no gaire habitual per al gran consumidor. La segona recepta és adaptada al procediment d'elaboració de confitures i melmelades «en dos temps». El resultat és molt més dolç, però ens permet desar els pots al rebost i recuperar-los al cap d'uns mesos. En aquest cas he substituït la pectina NH per pectina de poma, més habitual a les botigues de productes de pastisseria. La textura és molt més densa: tant que, just després de fer-la, sincerament vaig pensar que el resultat no millorava l'original i que potser no tenia sentit fer-hi canvis. Però la imaginació d'un friki no té parangó. En tastar-la de seguida em va venir al cap un altre producte: la confitura de «cabell d'àngel». I jo em pregunto: si no considerem escabellat fer un codonyat sense codony, per què no podem proposar un «cabell d'àngel» de cogombre?
Confitura de cogombre, cítric i vainilla
Una confitura de textura molt similar al cabell d'àngel que recorre a un ingredient poc habitual en la cuina dolça: el cogombre. Sorprenent!
Procediment ràpid
(«Confitura lleugera» de cogombre, llimona i vainilla)
Ingredients
Preparació
- Escapceu els cogombres (talleu-ne un dit i mig de cada punta per evitar que amargantegin) i peleu-los. Ratlleu-ne tota la polpa amb un ratllador gran i poseu-la en un bol. Heu d'obtenir uns 500 gr de polpa ratllada.
- Peleu la llimona «a viu», de manera que no hi quedi gens de pell blanca. Amb el mateix ganivet, traieu-ne els grills: talleu el fruit radialment fins al centre pel costat de la membrana fins que obtingueu trossos de polpa sense pell. Barregeu-los amb el cogombre ratllat.
- Obriu la beina de vainilla per la meitat longitudinalment i, amb la punta del ganivet, recupereu totes les granes de l'interior i afegiu-les a la barreja de cogombre i llimona.
- Finalment, afegiu-hi els 350 gr de sucre blanc barrejats amb la pectina. Mescleu-ho i deixeu-ho que es maceri en un lloc fresc o a la nevera un mínim de 2 hores tapat amb film de plàstic. Barregeu-ho de tant en tant perquè es desfaci el sucre.
- Poseu tots els ingredients a foc fort i feu que la mescla arrenqui el bull. Deixeu-ho bullir uns 5 minuts, retireu-ho del foc i envaseu la confitura en calent. Quan sigui freda, conserveu-la a la nevera.
Procediment lent
(«Cabell d'àngel» de cogombre, llima i vainilla)
Ingredients
Procediment
- Escapceu els cogombres (talleu-ne un dit i mig de cada punta per evitar que amargantegin) i peleu-los. Ratlleu-ne tota la polpa amb un ratllador gran i poseu-la en un bol. Heu d'obtenir uns 500 gr de polpa ratllada.
- Peleu la llima «a viu», de manera que no hi quedi gens de pell blanca. Amb el mateix ganivet, traieu-ne els grills: talleu el fruit radialment fins al centre pel costat de la membrana fins que obtingueu trossos de polpa sense pell. Barregeu-los amb el cogombre ratllat.
- Obriu la beina de vainilla per la meitat longitudinalment i, amb la punta del ganivet, recupereu totes les granes de l'interior i afegiu-les a la barreja de cogombre i llima.
- Finalment, afegiu-hi els 350 gr de sucre blanc, barregeu-ho i deixeu-ho que es maceri (en un lloc fresc o a la nevera) un mínim de 2 hores, idealment tota una nit, tapat amb film de plàstic. Barregeu-ho de tant en tant perquè es desfaci el sucre.
- Quan estigui ben macerat, coleu el líquid (assegureu-vos que el sucre està ben desfet) i poseu-lo al foc. Deixeu que el xarop arribi a 104 °C.
- Seguidament afegiu-hi la polpa del cogombre i de les llimes i torneu a portar la barreja a 104 °C. Cap al final, aneu retirant l'escuma que es formi a la superfície.
- Mentrestant, barregeu els 50 gr de sucre restants amb la pectina.
- Quan la melmelada estigui a 104 °C altra vegada, retireu-la del foc, afegiu-hi la mescla de sucre i de pectina, retorneu-ho al foc i deixeu-ho bullir de 3 a 5 minuts. Finalment, altra vegada fora del foc, afegiu-hi el suc de llimona i barregeu-ho bé.
- Envaseu la confitura en calent i tapeu-la de seguida. Podeu conservar el «cabell d'àngel» al rebost.
LABORATORI
Variacions
- Quina pectina utilitzo?
Sincerament... Malgrat que els diferents tipus de pectina tenen propietats i usos diferents, encara no els domino prou per fer-vos recomanacions. En la segona recepta jo he substituït directament la pectina NH per pectina de poma, però el resultat és una mica més dens (segurament per la diferència en el temps en la cocció).
Després de provar la segona recepta he llegit que el cogombre és una de les verdures amb més pectina. Si voleu experimentar, podeu provar de fer la segona recepta sense la pectina afegida. La primera recepta no us sortiria, perquè la cocció és massa curta.
Si us interessa el tema, us recomano que llegiu aquesta entrada d'i-Recetas, un altre blog de referència. I, si us apassiona, trobareu més informació a Texture. A hydrocolloid recipe collection, un document sobre agents gelificants que inclou algunes desenes de receptes ben interessants.
- Millor amb llimona o amb llima?
És una qüestió de gustos! Jo he volgut provar dues variants diferents, però podeu intercanviar els cítrics de les receptes. O, fins i tot, suprimir-los.
RECURSOS
La recepta
- Trobareu la recepta original a Comme la rosée des matins d’été – Confiture de concombre à la vanille, el blog de Fanny Zanotti, extreta a la vegada de la recepta Confiture de concombre à la vanille publicada a Elle à table.
Silvia diu:
Hola!!! Quina pasada de recepte, m’agradat moltissim . Viag provar de fer amb llimona lo mateix i genial, está bonissima, es de categoria i super fina. Per lo del Reto ColorySabor de cada mes, será el 22-8.La probaré amb llima, segur q es extraordinaria. I la pectina jo també la faig servir, pèro ho tinc q estudiar mes a fons, provaré sense la pectina, a veure q tal… Moltes gracies per la recepta, me la emporto a la meva cuina!!!! Petons
Oriol diu:
Silvia, gràcies!
Roba, roba… I si millores la recepta, després m’ho expliques (o ho llegeixo quan facis el resum d’aquest repte)!
Petons!
Dolça/Glòria diu:
Xiquet… em sembla que si que faré aquesta melmelada/confitura, ha d’estar exquisida!
A la meva manera però caurà 🙂
PTNTS
Dolça
Oriol diu:
Dolça,
Veuràs que té un gust ben especial. Jo prefereixo les melmelades i confitures de fruita, que les de verdures, però aquesta, sincerament, em va atreure i sorprendre molt.
Ja m’explicaràs com et surt.
Una abraçada!