[13] Algun dia em refinaré

Prometo que, com en J.M., algun dia em refinaré…! Intentaré concentrar totes les energies i fer un salt qualitatiu. Evidentment continuaré fent pastissos i postres d’amateur —d’amateur apassionat, això sí!—, però dominaré la majoria de tècniques, aconseguiré gustos i textures sorprenents, seré capaç de fer uns acabats impecables i, a més a més, seré extremadament creatiu. Ah… i, molt important! Quan publiqui les meves creacions al blog, totes diran «Menja’m! Menja’m!», perquè les fotografies sortiran de la pantalla. Però mentrestant us haureu d’acostumar a veure experiments culinaris amb un resultat no sempre reeixit!

Cake pops lleó 3

El dia 22 de juny és l’aniversari d’en G., el meu nebot petit (encara!). Uns dies abans d’arribar la data —cada vegada sóc més previsor— vaig començar a barrinar què li podia preparar. En realitat podria haver triat gairebé qualsevol cosa, perquè és un autèntic devorador de dolços —deu ser l’herència de la iaia E.!—. Però em vaig imposar dues condicions: en primer lloc, que no fos precisament un pastís, perquè segurament ja n’hi devia preparar un la M.; i, en segon lloc, que tingués algun toc divertit.

Ja he expressat en altres ocasions que no m’agrada gaire seguir les modes culinàries… però he de reconèixer que de tant en tant hi ha persones que, sense pensar-s’ho, tenen idees genials que transcendeixen el seu entorn més immediat. Una d’aquestes idees és la dels cake pops (o «pastissos xupa-xup»), que van néixer de la mà de Bakerella el mes de gener de 2008 i s’han escampat com la pólvora per la blogosfera. Són petites boles de pastís clavades a un bastonet de xupa-xup, recobertes amb xocolata —o amb altres cobertures similars— i decorades amb tota mena de fideus, boletes i figuretes de sucre que permeten caracteritzar personatges, animals, objectes… O sigui, un punt de partida perfecte per fer un regal creatiu.

Cake pops lleó 2

Un cop presa la primera decisió, sovint em costa decidir què vull fer exactament, sobretot quan es tracta de regals tan detallistes. No tinc un talent especial ni per a les manualitats ni per a la creació artística, amb la qual cosa sovint em fa falta un model de referència per imitar. Per trobar inspiració aquesta vegada només em va caldre fer una ullada a la galeria d’imatges de l’altra pàgina de Bakerella, Cakepop.com. Em van agradar uns lleons molt originals: vaig pensar que donarien ales a l’instint felí d’en G. (Evidentment el resultat final dels meus lleons no s’assembla ni de lluny als de Bakerella, però per alguna cosa ella és la inventora dels cake pops!).

Els cake pops solen estar fets amb una massa modelable de bescuit (coca) engrunat i de formatge cremós. Dic «solen» perquè amb cinc anys i pocs mesos d’existència han esdevingut tan famosos i han evolucionat tant, que la indústria de la pastisseria ha aprofitat l’ocasió per omplir el mercat amb tota mena d’estris i de complements que permeten fer les boles sense «ciment», o sigui, sense el formatge o crema que aglutina les engrunes: des de «planxes» semblants a una sandvitxera, fins a motlles de diferents formes. Alguna vegada que a casa havia fet alguna massa de textura humida i engrunada, m’havien arrufat el nas: el resultat els semblava més aviat desagradable al paladar. Per això —amb l’excusa addicional que no seria l’últim cop que faria cake pops— em vaig comprar un motlle de silicona per fer les boles de la base i vaig adaptar una recepta de bescuit d’oli sense engrunar del llibret original inclòs a la caixa.

Cake pops lleó 5

Com que sempre m’ha costat treballar la xocolata —em resulta molt difícil temperar-la—, vaig aprofitar per comprar candy melts, un succedani que, segons tenia entès reduïa gairebé a la mínima expressió el fenòmen del fat bloom —l’emanació de greix que deixa cristalls blanquinosos a la superfície de la xocolata—. Si m’ho arribo a pensar! L’experiència de fondre candy melts, tenyir-los amb colorants especials per a xocolata (liposolubles) i decorar els cake pops va ser una autèntica epopeia: un cop líquida, la cobertura encara era massa espessa; amb el pas dels minuts evidentment s’espessia encara més i costava de recobrir les boles; tot plegat feia que en quedés una capa exageradament gruixuda, amb la qual cosa els lleons pesaven tant que torçaven els bastonets… I ja veieu que, per acabar-ho d’adobar, la superfície dels cake pops no és precisament brillant! Necessiten millorar, sens dubte!

Em consta que el regal va tenir èxit… però després no vaig poder evitar tornar-me a informar per evitar problemes la propera vegada.

Bé… us deixo amb la recepta dels cake pops lleó. Si els prepareu, sigueu previsors, que porten feina!

Cake pops lleó

Recepta a: http://www.atresquartsdequinze.net/cake-pops-lleo/ Data de publicació: 23/07/2013

Ingredients

Per a la les boles de cacau, coco i gingebre (18 unitats):

Unitats Mètric Volum Ingredient
80 gr de iogurt natural
40 gr d’oli vegetal de gust neutre (de soja, girasol, blat de moro…)
70 gr de sucre granulat
1 60 gr ou gran (L)
1 1/2 c/p de llevat
85 gr de farina fluixa (de rebosteria)
10 gr 1 c/s de cacau amarg
35 gr de coco ratllat
1 c/p de gingebre en pols

Per a la cobertura i la decoració:

Unitats Mètric Volum Ingredient
500 gr de candy melts blancs (succedani de xocolata)
10 – 15 Lacasitos de color marró per fer les orelles
1 c/p de boletes de sucre de color negre o marró fosc per fer les ninetes dels ulls (si trobeu ulls ja fets, us estalviareu molta feina!)
colorants liposolubles: marró clar, marró fosc i negre (per als marrons podeu combinar vermell, taronja i verd)
18 bastonets per a cake pops

Preparació

Per a les boles:

  1. Escalfeu el forn a 190 °C. Poseu la reixa de tal manera que, un cop al forn, el motlle quedi centrat.
  2. Poseu el iogurt, l’oli, el sucre i l’ou en un bol gran. Bateu-ho a mà o a màquina fins que la mescla sigui homogènia.
  3. Tamiseu la farina amb el llevat, el cacau i el gingebre. Aboqueu-ho al bol, afegiu-hi el coco i barregeu-ho fins que els ingredients secs s’humitegin. No us excediu.
  4. Ompliu les cavitats del motlle fins a la meitat. Enforneu-lo entre 12 i 15 minuts.
  5. Deixeu refredar les boles uns minuts a dins del motlle. Quan es puguin manipular, traieu-les i poseu-les al damunt d’una reixa perquè es refredin del tot.

Per als ulls:

  1. Prepareu un con de paper parafinat (instruccions en castellà i en anglès) o bé una mànega pastissera de plàstic petita.
  2. Poseu un full de paper d’enfornar al damunt d’una taula i aplaneu-lo amb pesos als costats.
  3. Poseu les boletes negres de sucre en un platet i situeu-lo a mà.
  4. Foneu una quantitat petita de candy melts al microones a intervals curts (de 10 a 15 segons) tot remenant entremig. No espereu que es fongui tot al microones. Si no voleu que es cremi la cobertura, deixeu que els trossets sòlids més petits es fonguin amb l’escalfor de la resta mentre remeneu.
  5. Poseu la cobertura fosa al con o a la mànega i dipositeu petits «botons» de cobertura al damunt del paper de forn. Poseu-hi la nineta al damunt abans que s’assequi la cobertura. (Heu de treballar molt ràpid o en col·laboració amb algú més, perquè els candy melts s’assequen molt de pressa.
  6. Quan estiguin del tot secs, separeu els ulls del paper i reserveu-los.

Per a les orelles:

  1. Partiu els Lacasitos per la meitat amb un ganivet. Reserveu-los.

Muntatge:

  1. Si no n’ha sobrat, foneu una altra petita quantitat de candy melts al microones.
  2. Suqueu-hi la punta dels bastonets de «xupa-xup» i claveu-los a les boles ja fredes. Punxeu-les només fins a la meitat, per evitar que el bastonet travessi tota la bola.
  3. Poseu els cake pops a la nevera perquè se solidifiqui la cobertura del bastonet la unió quedi més ferma.

Per a la cobertura principal:

  1. Foneu la meitat dels candy melts restants al microones vigilant que no es cremin. Si la cobertura és massa densa, afegiu-hi un rajolinet d’oli o bé una mica de mantega de cacau fins que la densitat sigui adequada.
  2. Tenyiu la cobertura de color beige o marró clar. Per aconseguir-ho, afegiu petites quantitats de colorant a la cobertura amb l’ajuda d’un escuradents.
  3. Banyeu-hi els cake pops d’un a un fins que quedin ben recoberts. Heu de treballar ràpid, perquè la cobertura s’asseca de seguida, però alhora vigilar que les boles no se separin dels bastonets.
  4. Enganxeu els ulls i les orelles als cake pops i deixeu-los assecar.

Per al morro:

  1. Prepareu un altre con petit.
  2. Foneu una petita quantitat de cobertura i tenyiu-la de color negre.
  3. Poseu-la a dins del con i dibuixeu un botó petit centrat a sota dels ulls i dues ratlles per fer la fissura dels llavis.
  4. També teniu la possibilitat de comprar un rotulador negre per a decoracions de pastisseria i dibuixar el morro al damunt de la cobertura de color marró clar.

Per a la cabellera:

  1. Foneu la resta de candy melts i poseu la cobertura en un altre con més gran o bé en una mànega de pastisseria amb una broqueta d’uns 4 mm.
  2. Ompliu la part posterior del cap dels lleons amb botons de cobertura. Deixeu que agafin formes irregulars.
  3. Deixeu assecar bé els lleons a la nevera.

QUÈ ÉS…?

Els cake pops són petites boles de pastís clavades a un bastonet de xupa-xup, recobertes amb xocolata —o amb altres cobertures similars— i decorades amb tota mena de fideus, boletes i figuretes de sucre que permeten caracteritzar personatges, animals, objectes…

Són una creació d’Angie Dudley, coneguda a la blogosfera com a Bakerella. (Llegiu-ne una presentació en anglès al proveïdor de notícies CNBC.

Llegiu la definició de cake pop a la Wikipedia en anglès o bé en alemany.

LABORATORI

Trucs

Com s’aconsegueix que les boles mantinguin la forma i no s’esquerdin?

  • La massa ha de tenir la consistència adequada, ni massa humida ni massa seca. Si la feu a base d’engrunes de bescuit i formatge cremós o crema de mantega, intenteu aconseguir una consistència de plastilina. Afegiu-hi el «ciment» a cullerades, així controlareu millor la textura final. Si queda massa humida, costarà que les boles mantinguin la forma. Si queda massa seca, s’esquerdaran.

Com s’aconsegueix que les boles no rellisquin bastonet avall?

  • Altra vegada la consistència de la massa és determinant. Si la proporció de crema de mantega o de formatge és excessiva, és fàcil que rellisquin.
  • Han de tenir les dimensions i el pes adequats (aproximadament 20 gr). Si pesen massa acaben fent pressió al damunt del bastonet, es foraden del tot i patinen bastonet avall.
  • Deixeu reposar les boles a la nevera per agafar consistència, un cop formades. Abans de clavar-les, suqueu la punta del bastonet amb xocolata o candy melts i torneu-les a posar a la nevera perquè se solidifiqui el «ciment».
  • Enfonseu el bastonet només fins a la meitat de la bola o una mica menys.
  • Assegureu-vos que la cobertura té la consistència adequada, que no és massa densa per sucar-hi les boles sense que caiguin.

Què es pot fer, si la cobertura és massa espessa?

  • Afegiu-hi una mica d’oli vegetal neutre (per exemple, de girasol) fins que la densitat sigui adequada. Si n’hi afegiu massa, haureu d’augmentar altra vegada la proporció de cobertura.
  • Afegiu-hi algun greix vegetal específic per a cobertures (per exemple, mantega de cacau).
  • Comproveu la temperatura de treball de la cobertura. Si la temperatura és massa baixa, se solidifica; si és massa alta, la xocolata i els candy melts es cremen i agafen una textura granulosa. Abans d’usar qualsevol tipus de cobertura, informeu-vos de com s’ha de temperar. Ah… i vigileu que no caigui ni una gota d’aigua a la cobertura: aquests dos productes són incompatibles.

Per què s’esquerda la cobertura?

  • Segurament la diferència de temperatura de les boles i de la cobertura ha creat un xoc tèrmic. Si heu posat les boles al congelador per fixar els bastonets, traieu-les una estona abans de recobrir-les.

Que puc fer si surten bombolles a la cobertura?

  • De seguida que les veieu, abans que se solidifiqui la cobertura, punxeu-les amb un escuradents.

Per què surten estries de color blanquinós a la cobertura?

  • Aquest fenomen s’anomena fat bloom i és una emanació de greix provocada per la mala cristal·lització de la cobertura. Segurament heu escalfat massa la xocolata o els candy melts. Afegiu una petita quantitat de cobertura seca a la cobertura fosa. Deixeu que es fonguin per si sols, només remenant, sense reescalfar el conjunt. Comproveu que ara la cobertura cristal·litza bé.
  • Per treballar amb xocolata i altres cobertures és imprescindible disposar d’un termòmetre de cuina.

Variants

La base

La recepta més habitual, que us permetrà treballar sense motlle, és a base d’engrunes de bescuit, pa de pessic o coca combinades amb formatge cremós, crema de mantega o bé una ganache de xocolata. Les proporcions poden variar segons els gustos: es tracta d’aconseguir una textura equilibrada, ni massa humida ni massa seca. Alguns bloguers consideren que la millor proporció és de dues parts d’engrunes per una de crema.

La cobertura

En comptes de candy melts evidentment podeu usar cobertura de xocolata. La xocolata blanca combinada amb colorants liposolubles us permet aconseguir una gamma força àmplia de tonalitats. Si no, també podeu combinar els colors de la xocolata blanca, amb llet i negra. En qualsevol cas, haureu de parar atenció a l’hora de temperar-la i respectar les temperatures de treball.

La decoració

Pràcticament no hi ha límits. Només els que us imposi el sentit comú i la imatge que voleu aconseguir. Podeu usar tota mena de fruits secs picats, de sucres aromatitzats i tenyits, de cobertures de sucre i de xocolata, de boletes i granulats, figuretes comestibles, caramels trinxats, etc.

RECURSOS

Blogs recomanats

Consells

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *