[76] No estaria malament…

2

No estaria malament reprendre les receptes del blog abans de «celebrar» un any sense publicar ni una sola paraula, oi?

En general tinc tendència a sentir-me culpable per tot allò que deixo de fer o que, en el fons, penso que faig malament. Però cada cop més prefereixo girar la truita i encarar aquestes sensacions agredolces des d’un punt de vista optimista. I, si hi ha algun element positiu en tot aquest temps de silenci, és que no he parat de fer postres —en algunes ocasions més inspirades i, en altres, no tant!— i de fotografiar.

Blondie de llimona amb namelaka de mores

Possiblement l’activitat que més a contribuït a desviar la meva atenció del blog ha estat justament aquesta última: la fotografia. M’agradaria pensar que des que vaig iniciar el curs «Composition Essentials» he fet algun pas endavant. Si més no he incorporat força estratègies a tot el procés de creació d’una imatge: des de la planificació prèvia fins a l’edició de la fotografia final, passant per la sessió fotogràfica pròpiament dita. I, malgrat tot, encara em queden força aspectes en què he de treballar amb profunditat i que afecten de ple la possibilitat de publicar aquí.

Aprendre i incorporar estratègies noves de mica en mica no significa que estigui capacitat per utilitzar-les en qualsevol situació. En general cal pràctica, molta pràctica! I a mi en primer lloc em cal fer un esforç titànic per deixar enrere la improvisació. Encara em trobo massa sovint davant d’un plat acabat de fer, «a punt de clic» i sense cap idea fotogràfica al cap. Sovint penso que és per falta de «relat», o sigui, pel fet de no tenir clar quina història ha d’explicar (o, sense ser tan pretenciós, quin ambient ha d’evocar) la fotografia en el moment de dissenyar les postres. Però sincerament no m’és gens fàcil pensar-hi. Perquè, en definitiva, un pastís és un pastís, unes galetes són unes galetes… I per molt que intenti embellir les imatges, que intenti donar-hi un toc artístic, l’acte real de consumició d’aquests productes és un fet «quotidià», gairebé banal, que a casa, almenys, no té gens ni mica de glamur. Però bé, potser aquests pensaments només són fruit d’una visió una mica massa pragmàtica o fins i tot superficial.

Un altre aspecte que em neguiteja és el fet de no aconseguir, encara, prou varietat de fotografies d’una sola sessió. Compondre bé una fotografia (o un quadre) implica plantejar-se’n i planificar-ne tots els detalls possibles: el tipus i direcció de llum, el pla, l’angle, l’orientació, la disposició del subjecte i dels elements complementaris, els colors i un llarg etcètera. Si no s’hi té la mà trencada, fer tota aquesta reflexió prèvia per a més d’una fotografia suposa —oh, sorpresa!— el doble o triple de feina.

Blondie de llimona amb namelaka de mores 2

Finalment, encara que no ho sembli —i que gairebé es percebi com a ridícul—, publicar una entrada en aquest blog requereix un mínim de tres fotografies variades, fetes idealment des d’un angle que afavoreixi el subjecte: una per a la capçalera de la pàgina, una (mínim!) per al cos del text i una altra per al peu de la recepta. D’aquestes tres fotografies, dues han de tenir obligatòriament orientació horitzontal: són els constrenyiments de la plataforma tal com la tinc configurada jo. I d’ençà que comparteixo fotografies a Instagram amb més assiduïtat, m’he desacostumat completament a fer fotografies apaïsades: sempre tenen orientació vertical perquè m’agraden més i em semblen molt més fàcils de compondre. Us deveu preguntar… Pot un fet com aquest afectar la freqüència de publicació al blog? Doncs sí: pràcticament no tinc material amb les característiques necessàries per il·lustrar les receptes.

Però bé… potser que em deixi de fotografia i us expliqui d’una vegada què i qui em van inspirar aquest pastís! A finals d’estiu vaig sortir un dia a collir mores. No és un fruit que m’entusiasmi: malgrat que intenti evitar-ho, no puc deixar de comparar-les amb els gerds, que per al meu gust, juguen a una lliga molt superior. En tot cas, el que m’entusiasma és aprofitar els fruits de temporada que ens regala la naturalesa i, per què no, variar una mica de gustos i de receptes. Hauria pogut fer-ne melmelada. Però ja em coneixeu: hauria estat massa previsible. Mentre visitava In love with cake, un blog que m’apassiona, vaig pensar que podia prendre com a punt de partida una crema namelaka amb cirera de la Chiara i adaptar-la al meu gust. A partir d’aquí, només em va caldre estirar dos fils: el dels gustos i colors complementaris i el de les textures i les formes.

Què entenc per gustos i colors complementaris? Us pot semblar un punt de vista massa esteta, però quan penso en un pastís, no només intento buscar sabors que combinin bé. També penso en els colors relacionats amb aquests sabors. Per a mi les mores tenen un aroma excessivament dolç i floral. Digueu-me destroyer, però sempre m’ha agradat compensar aquesta dolçor amb un toc cítric. I aquí teniu la primera part de l’equació: un cop convertides en namelaka les mores prenen un color intensament violeta; el color complementari del violeta és el groc; i el cítric groc per excel·lència, la llimona. Primer fil desembullat!

El segon fil comença amb la recerca d’una textura. Podria haver triat una altra crema i acabar elaborant unes postres de got. Però aquesta vegada preferia alguna cosa més ferma, semblant a un pastís. Si una cosa tenen les cremes namelaka és que, si es mantenen ben fredes, quan s’apliquen amb mànega pastissera mantenen molt bé la forma. Encara que la relació sigui més aviat escassa, em van venir al cap les «gotes» de confitura de llet que decoren els magnífics «brownies rioplatenses» de la Camila, una altra pastissera que admiro. I heus aquí la segona part de l’equació: del brownie passem al blondie de llimona i a la merenga; i ja tenim pastís!

Us pot semblar una elaboració complicada, però creieu-me: si la feu per passos, tranquil·lament, és ben senzilla. I no us sembla que fa prou goig?

Blondie de llimona amb namelaka de mores i merenga

En español

Ha arribat la temporada de mores, voleu collir-ne però no sabeu què fer-ne? Hi ha moltes maneres d’aprofitar-les. Aquest cop us proposo fer-ne una crema namelaka per cobrir una base de llimona de textura similiar a un brownie i decorar-ho tot plegat amb merenga torrada. Una combinació per llepar-se’n els dits!

Recepta a: http://www.atresquartsdequinze.net/blondie-de-llimona-amb-namelaka-de-mores/ Data de publicació: 25/10/2019
Racions: 8 porcions Preparació: 1 hora 30 min. (aprox.)

Ingredients

Per al blondie de llimona:

Unitats Mètric Volum Ingredient
65 gr 1/2 tassa de farina fluixa
50 gr 1/4 de tassa de sucre blanc granulat
50 gr 1/4 de tassa de panela (o sucre morè)
1,5 gr 1/4 de c/p de sal
75 gr 1/3 de tassa de mantega tova, a temperatura ambient
1 60 gr ou (L)
1/2 20 gr de clara d’ou (L)
1 llimona (la ratlladura)
20 gr 1 c/s + 1 c/p del suc de la llimona anterior

Per a la namelaka de mores amb xocolata blanca:

Unitats Mètric Volum Ingredient
145 gr de puré de mores
1 full 1,8 gr de gelatina (de qualitat “or”)
75 gr de xocolata blanca (idealment, de 35 % de cacau)
75 gr de nata líquida freda (35 % de greix)

Per a la merenga suïssa:

Unitats Mètric Volum Ingredient
2 80 gr de clares d’ou (L)
150 gr de sucre blanc granulat

Organització

  1. El dia abans de presentar les postres, prepareu el blondie de llimona i la namelaka de mores amb xocolata blanca. La namelaka ha de reposar a la nevera un mínim de quatre hores, per anar bé, tota una nit. I si prepareu el blondie amb antelació, us estalviareu feina. Ben tapat a resguard de l’aire es conserva perfectament.
  2. L’endemà prepareu la merenga suïssa i decoreu el pastís.

Preparació

Per al blondie de llimona:

  1. Peseu i prepareu tots els ingredients. Preescalfeu el forn a 175 °C. Unteu un motlle. Si no és desmuntable, poseu hi dues tires de paper de forn llargues que es creuin al mig. Deixeu que les tires sobresurtin un bon tros, ja que us serviran per aixecar el «blondie» un cop cuit. Folreu el fons i les parets amb paper de forn.
  2. Al bol de la batedora de peu, barregeu la farina, els sucres i la sal amb la pala. Afegiu-hi la mantega molt tova (però no fosa) i barregeu-ho a velocitat baixa fins que quedi ben combinat.
  3. Bateu l’ou i la clara amb la ratlladura i el suc de llimona. Barregeu-ho a poc a poc a la massa anterior sense incorporar-hi aire.
  4. Poseu la massa al motlle que heu preparat i coeu el blondie durant 25 minuts la forn. Abans de desemmotllar-lo, deixeu-lo reposar a dins del motlle al damunt d’una reixa un mínim d’una hora. Quan és calent, encara és força delicat. Deixeu-lo reposar tapat durant la nit a resguard de l’aire perquè no s’assequi.

Per a la namelaka de mores amb xocolata blanca:

  1. Peseu i prepareu tots els ingredients.
  2. Si no teniu puré de mores, podeu preparar-lo. Agafeu entre 200 i 250 gr de mores, poseu-les en un pot amb un 5% del seu pes en sucre (entre 10 i 15 gr) i un rajolí d’aigua. Feu-les bullir durant uns 5 minuts i, mentrestant, aixafeu-les amb una cullera de fusta. Un cop ben desfetes, tritureu-les amb una batedora de braç i coleu el líquid.
  3. Hidrateu la gelatina en aigua freda durant uns 10 minuts.
  4. Foneu la xocolata blanca a 45 graus.
  5. Porteu el puré de mores al punt d’ebullició, desfeu-hi la gelatina hidratada i, amb una espàtula, barregeu-lo en tres vegades amb la xocolata blanca fosa. Heu de procurar aconseguir una mescla elàstica i brillant, ben emulsionada.
  6. Passeu-hi la batedora de braç sense incorporar-hi aire. Afegiu-hi la nata freda i torneu-ho a emulsionar amb la batedora.
  7. Tapeu-ho a pell amb film de cuina i deixeu-ho reposar tota una nit a la nevera.

Per a la merenga suïssa:

  1. Prepareu un pot amb un parell de dits d’aigua i poseu-lo al foc.
  2. Barregeu les clares i el sucre en un bol que encaixi al damunt del cassó sense tocar l’aigua. Deixeu que s’escalfin les clares al bany Maria (sense coure-les!) fins que es fongui tot el sucre, uns quatre minuts.
  3. Poseu les clares a dins del bol de la batedora de peu, bateu-ho 4 minuts a velocitat mitjana i 4 minuts més a velocitat alta.

Per al muntatge:

  1. Poseu la namelaka de mores a una mànega de pastisseria amb un broc rodó gran.
  2. Feu punts en forma de gota al damunt de tot el blondie, a la part més exterior. Feu una espiral començant pel mig per cobrir tota la superfície i alliseu-la amb una espàtula.
  3. Poseu la merenga acabada de batre a una altra mànega amb una broqueta similar a l’anterior. Feu una muntanyeta de merenga a la part central (en espiral) i alliseu-la. Després feu punts en forma de gotes a tota la superfície del pastís, per cobrir-lo tot.
  4. Torreu la merenga amb un bufador.
Blondie de llimona amb namelaka de mores
[insert_php] rw_the_post_rating($postID = false, $class = ‘blog-post’, $schema = false); [/insert_php]

RECURSOS

Les receptes

El brownie/blondie de llimona

La recepta d’aquesta base de llimona està adaptada de Wicked Good Kitchen, el blog de Stacey. He substituït una part del sucre morè per sucre blanc per evitar parcialment que la base prengués un to marronós.

El namelaka de mores

Està adaptada d’una recepta d’In love with cake el blog (en italià i anglès) de Chiara. Ella proposa una namelaka de cireres, que en realitat podeu fer amb el puré de qualsevol fruita.

LABORATORI

Variacions

Si s’ha acabat la temporada de mores o, simplement, no us n’acaba d’agradar el gust, podeu provar de fer la namelaka amb una altra fruita. Només us cal substituir el puré d’aquesta recepta per un altre.

També podeu donar un toc especial al blondie amb una mica de gingebre molt, amb una cullerada de llavors de rosella o amb algun altre «perfum» que us sedueixi.

 

Hi ha 2 comentaris a “[76] No estaria malament…

    • Oriol
      Oriol el dia

      Albert, moltes gràcies! És un plaer tornar-hi. A veure si ara que venen els dies foscos i frescos em poso més sovint davant de l’ordinador per compartir més coses!
      Tots bé? Espero que sí…!
      Una abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *