[05] Més viatges i dolços records…

Vaig fer i tastar els primers alfajores de maicena fa aproximadament vuit anys. No n'havia vist mai. Ni tan sols n'havia sentit a parlar! Però poc a poc van començar a envair terreny. Primer a través de petites "històries de transmissió oral" (records d'altres persones), després a través de la lectura...

Alfajores de maicena

Malgrat que en aquells moments el món dels blogs gastronòmics encara era pràcticament despoblat, vaig buscar informació a Internet: aleshores ja n'hi havia moltes receptes en fòrums, pàgines personals... I, després de dubtar entre una i l'altra, em vaig decidir: possiblement per la que em va semblar més fiable o bé la que tenia les fotos més atractives. (És trist, perquè fer una bona fotografia de menjar és tot un art... però també és inevitable: mengem pels ulls. I és evident que la qualitat de la imatge no té forçosament relació directa amb la qualitat de la recepta!)

Alfajores de maicena

En qualsevol cas, em vaig llançar a la piscina i vaig començar a fer alfajores. No sabia exactament com havien de quedar, ni quin gust i textura havien de tenir... Això ho he anat descobrint de mica en mica, després de fer-ne entre cinc i deu vegades en vuit anys i de demanar als tastadors oficials si s'assemblaven a l'original.

Les primeres vegades, malgrat que ningú es queixava, no s'hi assemblaven del tot: les galetes eren massa rosses! Totes les receptes ho diuen: els alfajores de maicena han de quedar blancs per fora. Però la inexperiència i la por de deixar-los crus em feia esperar sempre una mica massa a treure'ls del forn.

Un dia van venir a dinar la K. i en N. i, de regal, van portar alfajores fets a casa. Es desfeien a la boca, de tan bons! Després dels alfajores va venir la recepta. Segurament no deu ser gaire diferent de la que havia usat en altres ocasions, però els resultats eren bons! La vaig adoptar; i també vaig adoptar un format més petit, de bocatto, que no deu ser gaire fidel a l'original.

Aquest cop he aprofitat que vam tornar d'Uruguai amb un carregament de dulce de leche Conaprole, una de les confitures de llet per a pastisseria més bones que he tastat. Altres vegades havia fet la meitat de la recepta, perquè amb la recepta sencera surten alfajores per atipar tot un exèrcit de llépols. Aquesta vegada no, però he congelat una part de la massa per a alguna altra ocasió futura no gaire llunyana.

Alfajores de maicena

En español

Els alfajores de maicena són una varietat de pasta seca típica d'Hispanoamèrica que es compon de dues delicades galetes de format rodó unides per un farciment generalment de dulce de leche.

Recepta a: [post_url] Data de publicació: [post_date]

Ingredients

Per a la massa:

Unitats Mètric Volum Ingredient
200 gr de mantega tova
180 gr de farina
180 gr de farina de blat de moro («Maizena»)
200 gr de sucre blanc granulat
1 c/p de llevat químic
ratlladura d'una llimona gran
2 40 gr de rovells d'ou (L)
1 60 gr ou sencer (L)

Per al farciment i la decoració:

Unitats Mètric Volum Ingredient
q/n de confitura de llet per a pastisseria («dulce de leche pastelero»)
q/n de coco ratllat

Preparació

Base:

  1. En un bol, barregeu bé tots els ingredients secs menys el sucre. O sigui: la farina, la fècula de blat de moro i el llevat. Reserveu-ho.
  2. Bateu la mantega i el sucre amb les varetes de la batedora elèctrica fins que la barreja quedi cremosa.
  3. A continuació afegiu-hi en primer lloc els rovells d'un en un i després l'ou sencer lleugerament batut. Assegureu-vos que queden ben incorporats a la massa.
  4. Netegeu la pell d'una llimona i ratlleu-la damunt de la mescla de mantega, sucre i ous.
  5. Amb una cullera de fusta, incorporeu-hi a poc a poc la farina i llevat reservats. Deixeu de remenar tan bon punt tingueu una massa homogènia.
  6. Dividiu-la en quatre parts, emboliqueu-les amb film de plàstic i reserveu-les a la nevera un mínim de 30 minuts.
  7. Traieu una part de la massa de la nevera, estireu-la amb el corró fins que tingui un gruix d'entre mig centímetre i un centímetre, i amb un tallapastes rodó i petit, formeu galetes. Col·loqueu-les una mica separades en una safata de forn folrada amb paper antiadherent. Formeu una bola amb els retalls, torneu-la a estirar i talleu galetes fins que s'acabi la massa.
  8. Deixeu la safata a la nevera uns minuts perquè les galetes conservin la forma un cop cuites.
  9. Enforneu-les a 170 °C entre 5 i 10 minuts. El temps de cocció és molt variable: depèn del forn, del diàmetre i del gruix de les galetes. Si les observeu, veureu durant els primers minuts es forma una prima capa greixosa a la superfície. Després s'assequen dels volts i, finalment, perden la humitat del centre. Traieu-les quan ja no siguin humides però encara no s'hagin començat a enrossir. Han de quedar ben blanques però cuites.
  10. Deixeu-les refredar al damunt d'una reixa i, si no les useu de seguida, guardeu-les dins d'una capsa de llauna o d'un tupper.

Muntatge:

  1. Aparelleu les galetes segons la mida. Deixeu-les cap per avall al damunt de l'espai de treball.
  2. Ompliu una mànega pastissera amb boquilla rodona de mig centímetre amb la confitura de llet. Començant pel centre, poseu un cordó de confitura en forma d'espiral a la meitat de les galetes. Tapeu-les amb l'altra meitat.
  3. Si us agraden els alfajores d'aspecte clàssic poseu un altre cordó de confitura de llet al damunt de la junta deixant que sobresurti i, amb un ganivet de punta rodona, repartiu-la per tota la vora. Si els voleu més senzills, podeu deixar-los només amb el farciment.
  4. Passeu els "alfajores" per coco ratllat i guardeu-los en un tupper. És millor menjar-los al cap d'unes hores.
Alfajores de maicena

QUÈ ÉS...?

A Amèrica Llatina, principalment a Uruguai i Argentina, un alfajor és una pasta seca que es compon de dues galetes de format rodó unides per un farciment. Generalment el farciment dels alfajores de maicena o artesanals és de confitura de lletdulce de leche (es)—. Els alfajores industrials sovint també estan farcits de mousse de xocolata i tenen una cobertura de xocolata o bé una capa fina de merenga dura.

L'alfajor llatinoamericà és l'evolució d'un dolç tradicional de la gastronomia de l'Al-Andalus. El nom prové d'al-hasú, que significa "farciment". Es va difondre al continent americà durant el període colonial.

Per a més informació:

LABORATORI

Per a un uruguaià o argentí els mots «alfajor de maicena» tenen un significat molt concret: dues galetes de fècula de blat de moro unides per confitura de llet i decorades amb coco ratllat. En canvi, quan parlem d'alfajores industrials, tot és permès: merenga, xocolata negra, xocolata amb llet, blanca... confitures vàries...!

I doncs, per què no donem als alfajores tradicionals un toc de creativitat?

No serem pas els primers de fer-ho! Vegeu les imatges de Pinterest si fem una cerca amb el terme alfajores o bé alfajores de maicena. Algunes propostes són ben originals!

Podem canviar fàcilment l'aspecte i el gust d'un alfajor de la manera següent:

  • Afegint un toc de colorant alimentari a la massa de la galeta.
  • Substituint una part de la farina per cacau amarg en pols.
  • Substituint la confitura de llet per una ganache de xocolata negra, xocolata amb llet o bé xocolata blanca.
  • Decorant-los amb granulats variats (de xocolata, de sucre de colors, de fruits secs torrats o bé crocant), cacau en pols, te matcha...

RECURSOS

Blocs recomanats

 

Comenta aquesta recepta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots utilitzar les etiquetes i atributs d'HTML següents:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>