Hi ha circumstàncies, moments i fets que marquen un abans i un després. Com a reboster aficionat i llaminer declarat el món dels pans dolços i de les masses llevades sempre m’havia atret, però, si us sóc sincer, em feia… Llegeix-ne més ›
Últimament sembla que passi per una segona adolescència. No! No és que estigui especialment eixelebrat. De fet, diria que no ho vaig estar gaire ni tan sols durant la «primera adolescència». Però, en canvi, cremo etapes rebosteres a una velocitat… Llegeix-ne més ›
Si us penseu que l’única persona que renega del préssec en almívar és «El comidista», aneu ben equivocats. «El Comidista» té precursors! Als anys 80, un amic ja se’n burlava: considerava esperpèntic veure «pijames» i semiesferes de préssec amarats de… Llegeix-ne més ›
A casa la gestació de les mones sol ser llarga. Però aquest any a mi se m’ha fet eterna: segurament no us ho creureu, però ha durat prop de dotze mesos… de Pasqua a Pasqua! Esperava amb candeletes el moment… Llegeix-ne més ›
Disculpeu el retard! Com sol passar, per molt greu que em sàpiga, altra vegada us presento una recepta a pilota passada: els panellets! I, tanmateix, no vull deixar de fer-ho, perquè la meva «campanya bloguera» particular de la darrera Castanyada… Llegeix-ne més ›
Fa un temps, després de reflexionar-hi llargament, vaig decidir que el blog necessitava un canvi: un canvi substancial que, malgrat tot, gairebé no es nota a nivell superficial. Es tractava de crear una categoria d’«etiquetes» que descrivissin exclusivament els components… Llegeix-ne més ›
Les donacions de fruita d’aquest estiu van donar molt de sí! Després de la confitura de prunes grogues amb romaní, encara quedaven mirabelles per donar i per vendre: per menjar i per preparar unes postres una mica més elaborades. Amb… Llegeix-ne més ›
París, Place de la Bourse, 15 d’agost de 2013. No sé ben bé què hi faig un dia com aquest en un lloc com aquest. París és la tercera ciutat més visitada de l’any 2013 i, tanmateix, els dies festius… Llegeix-ne més ›
Aprendre a fer dolços i pastissos per compte propi sense un «guia espiritual» que et readreci en moments de dubtes i d’indecisió no és cap camí de roses. Després de dedicar-hi hores i passió òbviament podem explicar la història d’algun… Llegeix-ne més ›
Després de viure poc més d’un any a Alemanya amb la família —i de retornar altra vegada a «la pàtria»—, els estius de la segona meitat dels vuitanta vam fer algun viatge a països de parla germànica per ampliar els… Llegeix-ne més ›
Que la llengua catalana ha viscut moments d’intensa obscuritat, no és cap secret. Encara avui se’n ressent! Però quan una llengua és desterrada del món de la cultura durant tant de temps i sobreviu només a l’entorn familiar, també s’enriqueix.… Llegeix-ne més ›