Després de força setmanes llargues de confinament, puc constatar que els temps de distanciament social són temps de «pentinar el gat». No és pas que em sobrin hores a dojo: sóc afortunat d’haver mantingut la feina des del primer dia.… Llegeix-ne més ›
Últimament en entrevistes curtes a les xarxes i als diaris, m’adono que és molt habitual demanar a les persones si tenen algun «lema de vida». Dec ser molt superficial, jo, perquè no me n’he plantejat mai cap. De fet, aquestes… Llegeix-ne més ›
No estaria malament reprendre les receptes del blog abans de «celebrar» un any sense publicar ni una sola paraula, oi? En general tinc tendència a sentir-me culpable per tot allò que deixo de fer o que, en el fons, penso… Llegeix-ne més ›
Hi ha circumstàncies, moments i fets que marquen un abans i un després. Com a reboster aficionat i llaminer declarat el món dels pans dolços i de les masses llevades sempre m’havia atret, però, si us sóc sincer, em feia… Llegeix-ne més ›
A aquestes altures qualsevol padrí decent hauria de tenir el cap ple de mones i d’ous de xocolata. Però sempre he estat un padrí atípic, començant pel fet d’haver-me assignat aquest rol a mi mateix sense consultar-ho a la part… Llegeix-ne més ›
De vegades tinc petits deliris. No… no són de grandesa! Simplement: la imaginació va per davant dels fets. I visualitzo coses que algunes vegades (poques!) es converteixen en realitat i altres vegades (més sovint!) es queden en mer projecte.
Últimament sembla que passi per una segona adolescència. No! No és que estigui especialment eixelebrat. De fet, diria que no ho vaig estar gaire ni tan sols durant la «primera adolescència». Però, en canvi, cremo etapes rebosteres a una velocitat… Llegeix-ne més ›
El més fàcil hauria estat oblidar-me la Mona i passar pàgina, que ja toca… El temps vola i ja han passat gairebé dos mesos!! Però, sincerament, no ho vull fer! El pastís d’aquesta darrera Pasqua es podria considerar «singular»: no… Llegeix-ne més ›
En general visc força el dia a dia. Però reconec que també he tingut sempre un puntet nostàlgic. Deu ser l’omnipresent i malvada consciència de les pròpies limitacions, que de vegades ens fa anhelar coses —no sempre materials, i generalment… Llegeix-ne més ›
Ja està… finalment s’ha acabat! No patiu, que no renunciarem a fer panellets un any rere l’altre. En tot cas, ara ja ho deixarem per a l’any que ve. Tots Sants i la castanyada queden enrere i en aquests moments… Llegeix-ne més ›